RETWEETS

Prou masclisme, també tecnològic

Quan Darlene Hackemer Loretto va escriure fa uns dies a Facebook “Sempre els dic a les meves nétes que surtin amb l’estudiós de la classe, perquè podria acabar sent un altre Mark Zuckerberg”, segur que no esperava que el mateix Zuckerberg li respongués, i menys que ho fes dient-li: “Encara seria millor que vostè les animés a ser les estudioses de la classe, perquè puguin ser les pròximes inventores d’èxit”.

Tot un flist-flast del fundador de la xarxa social a aquesta àvia nord-americana i, per extensió, a tots els qui encara donen per fet que els ensenyaments i les professions relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, en les seves sigles en anglès) són un territori impropi del gènere femení. Probablement resulta inevitable tenir aquesta impressió: els assistents a congressos tecnològics sabem que hi dominen els pantalons (la proporció de corbates ja no serveix d’indicador perquè no n’hi ha tantes com abans) i que als lavabos de dones no hi ha mai cua. I Jimmy Wales, creador de la Wikipedia (la setmana que ve fa 15 anys), diu sempre que el que l’amoïna més és la baixa representació femenina entre els editors de l’enciclopèdia.

Encara calen, doncs, més iniciatives per promoure les vocacions tecnològiques entre les dones. Algunes grans empreses d’internet tenen programes específics, com les beques Anita Borg de Google. I també n’hi ha aquí mateix: l’associació Girls in Lab, creada a Barcelona per quatre dones que treballen al sector d’internet, organitza tallers d’iniciació a la robòtica, la programació, els drons i la impressió 3D reservats a nenes d’entre 7 i 13 anys. El de fa unes setmanes a la UPF va ser un èxit: la majoria de les activitats eren impartides per dones tecnològiques en qui les assistents es podien emmirallar. Però no es pot abaixar la guàrdia: quan en vaig parlar a Twitter, de seguida va aparèixer un rondinaire dient que els tallers exclusius per a noies li semblaven discriminatoris.