Darrerament no deixo de pensar en el genial Manuel Marquiña a la pel·lícula Airbag, que deia allò de “molt professional”. Hi penso perquè des de fa uns mesos vull que la meva empresa comenci a ser així, professional, el que per a mi significa tirar endavant una sèrie de canvis per preparar-nos per a una nova fase.
Fa poc em van dir que, passats els cinc anys d’existència, una empresa ja no és una start-up. Som oficialment una microempresa. Quin glamur! Així, som una microempresa que d’aquí poc podria passar a petita companyia: qui sap si aquest 2016 aconseguim arribar als deu treballadors. Sigui com sigui, per a una servidora gestionar aquesta situació no és fàcil i necessito instruments per fer-ho de forma més eficient, ordenada i, en definitiva, professional.
Això vol dir que no sóc prou professional? Si algú de l’Iese o d’Esade llegeix aquesta columna subversiva de tant en tant no m’estranyaria que pensés que no ho sóc. En defensa pròpia he de dir que fins ara no he tingut temps, energia o capacitat d’endreçar les coses, però ara estic decidida a fer-ho.
El primer de tot és un bon business plan quinquennal, com a la Xina Popular, que es noti que els emprenedors mirem a horitzons llunyans. El segon és un organigrama de la meva empresa: si ens hem d’organitzar, que quedi clar què fa cada un i qui ha de respondre a qui i a què (no hi ha res pitjor que quan no queda clara la cadena de comandament i de responsabilitats).
El tercer moviment és l’externalització de tasques que no són core business. Per exemple, les factures: a partir del gener no penso fer-ne ni una. Estic ordenant els excels per passar-los a la gestoria, que a més començarà a fer una cosa que es diu comptabilitat analítica. Cada ingrés i cada despesa estarà associada a un codi que fa referència al departament i al projecte en qüestió i podré veure què és més rendible i què menys.
Compteu fins a tres, en un no res semblaré la cap d’IBM!
