OPINIÓ
CRISTIAN SEGURA

Profecies marca de la casa

El periodista Francesc-Marc Álvaro era professor meu d'una assignatura de redacció del gènere d'opinió. Francesc-Marc Álvaro ens va donar un apunt que no he oblidat: "Una bona columna d'opinió s'ha d'anticipar als fets". Anticipar-se als fets vol dir que et mulles i que la teva anàlisi planteja una hipòtesi de futur. Si la teva hipòtesi es compleix, cantaràs bingo i l'audiència et reconeixerà. Si t'equivoques, és més fàcil que la gent ho oblidi perquè en la voràgine de l'actualitat, una valoració equivocada -si no és la d'un govern- passa més desapercebuda.

Fa vuit anys l'articulista estrella del Financial Times Wolfgang Münchau escrivia periòdicament preveient que l'economia alemanya s'enfonsaria per una manca de competitivitat i pel llast dels estats de l'Est. Això ja no ho recorda ningú. El cas de Münchau demostra que, quan fem càbales, la velocitat de l'actualitat ens immunitza. Molts dels economistes estrella que determinen l'opinió pública es mullen i s'arrisquen sovint amb interpretacions molt personals dels números. A Nouriel Roubini i a Santiago Niño-Becerra se'ls reconeix haver previst part dels drames que estem vivint avui amb la crisi. Això, les seves ocupacions acadèmiques i la seva projecció mediàtica, els converteix en fars en el complex món de l'economia. Actuen per crear un perfil propi que consolidi la seva marca: la ciutadania sap que si vol auguris i consells de tarannà socialista, haurà de recórrer a la marca Stiglitz, si vol una personalitat més keynesiana pot llegir un Krugman o si opta per un liberalisme sense complexos sempre pot comptar amb les valoracions de Xavier Sala i Martín. Tots ells defineixen el seu propi tarannà, i això els ajuda a l'hora de ser contractats en conferències, tertúlies o quan una institució amb uns interessos determinats necessita una anàlisi afí. I com més globals millor, tot i que la majoria de gurus limiten el seu impacte a un territori concret. A Alemanya, per exemple, l'últim fenomen de guru-marca és el de l'economista i exmembre del Bundesbank Thilo Sarrazin, que aquests dies es passeja per les televisions del seu país venent el seu últim llibre, en què vaticina una sèrie de catàstrofes si no s'aboleix l'euro.

Però abans que arribessin al món de la macroeconomia, els gurus com a fenòmens mediàtics apareixen primer en els parquets de la borsa. El paradigma de l'oracle de les finances és Jim Cramer, amb el seu programa de televisió Mad money , que li permet guanyar una petita fortuna amb les seves conferències i els seus llibres. Cramer és un home espectacle, diferent de la seriositat de Krugman. Però tot arribarà, i si no, tinguin presents les provocacions i les americanes de Sala i Martín.

Cristian Segura és periodista i escriptor