ALBERT MARTÍN VIDAL

Problemes en el paradís de la banca ètica

Triodos, l’únic banc d’aquest tipus d’Espanya, ha tingut tant èxit que ara té un excés de liquiditat: no té on invertir. Els beneficis són discrets i aviat li sortirà competència

Problemes en el paradís de la banca ètica Zoom

“HEM CANVIAT LA mentalitat dels estalviadors, ara hem de canviar la dels empresaris”. Són paraules de Joan Melé, que oficialment és el subdirector comercial de Triodos Bank, però que, segons els treballadors, és més aviat el líder espiritual de la causa.

Les seves paraules no només parlen del pròxim objectiu empresarial del banc, sinó que més aviat posen l’accent en el principal problema que aborda un negoci que fins avui ha sigut un model d’èxit: el de trobar sectors i empreses en què invertir el constant flux de dipòsits que entren a l’entitat dia rere dia.

Des que Triodos Bank va obrir a Barcelona la seva oficina de Catalunya el setembre del 2004, i posteriorment a les illes Balears, la seva és una història de creixement continuat. La crisi econòmica i el paper que hi van jugar els bancs i caixes tradicionals els va impulsar i el boca-orella ha funcionat. L’entitat ha renunciat a la publicitat en mitjans de comunicació de masses, però, malgrat tot, no paren d’acollir nous clients. Guanyen entre 2.000 i 6.000 estalviadors cada mes, cosa que, per als veterans del sector, és “impensable” en un moment en què les entitats només guanyen nous clients per la via de les adquisicions d’altres bancs.

Però Triodos no viu cap somni en què tot és perfecte. Tot el sector pateix les dificultats de rendibilitat lògiques en un món on el producte són els diners, i els diners, ara per ara, surten gairebé gratuïts: els successius abaratiments imposats pel Banc Central Europeu (BCE) afecten a tothom i Triodos no és una excepció. A més, la fiabilitat de les empreses i dels clients també és complexa en una economia que fa mesos que flirteja amb la deflació. La rendibilitat de Triodos Bank té una dificultat afegida i que rau en el centre mateix de la raó de ser del banc: la seva condició de banca ètica. Efectivament, Triodos Bank segueix els principis dels fundadors de l’entitat, que van obrir el primer Triodos l’any 1980 a Holanda. Per aquesta raó, només presta diners a entitats socials, projectes culturals i iniciatives ecològiques. Ho fa, a més, amb un model de transparència total i, si presta diners a una benzinera, els exigents clients de Triodos no han d’escandalitzar-se: ho fan perquè la benzinera dóna feina a persones amb discapacitat.

El repte per a Triodos Bank a Espanya és, doncs, encaixar un creixement ininterromput amb la renúncia per qüestions de principis a sectors que sovint són molt rendibles i la necessitat de guanyar diners en un entorn molt difícil per a la banca.

CRÉIXER DE MANERA ordenada és una de les dificultats que més hores prenen als 230 treballadors de l’entitat. “No ens cal sortir a captar, ens entren milions a raig”, diuen a l’entitat. Però aquesta constant entrada els planteja reptes: invertir-los per obtenir-ne un benefici, donar servei als nous clients amb una estructura molt lleugera i atendre les creixents necessitats dels seus estalviadors. La situació arriba al punt que si Triodos Bank no ha obert ni una sola oficina a l’Estat aquest any és precisament per mirar de contenir el seu creixement. A l’entitat expliquen que possiblement abans d’acabar l’any obriran oficines a Extremadura i Castella-la Manxa, amb la qual cosa ja només els faltaran Cantàbria i la Rioja per ser a totes les comunitats. A Catalunya encara els falta arribar a les demarcacions de Tarragona i Lleida. L’obsessió del banc és fer un creixement lent i prudent per cometre els mínims errors. Però la realitat és que, per ara, els seus 165.000 clients a l’Estat tenen només 17 oficines on ser atesos (una mitjana de més de 9.700 clients per oficina).

El que Triodos no pot controlar és el nivell d’exigència dels seus clients. I l’etapa en què no se’ls exigia tant com a les altres entitats ha quedat enrere. “Al principi hi havia allò de«que bons nanos que són» i ens perdonaven les mancances”, admet Melé. “Però ara cada cop ens reclamen més coses i millor servei”, explica satisfet, perquè una enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris els deixava com a primers en atenció al client i transparència.

A causa d’aquest canvi d’actitud en els clients, el banc ha hagut d’incorporar targetes de crèdit amb pagament fraccionat, terminals TPV per a botigues, més caixers o la hipoteca (que rebaixa el tipus d’interès si el client millora l’eficiència energètica de casa seva). De cara a l’any vinent, Triodos ja prepara la seva aplicació perquè els clients hi accedeixin des del telèfon mòbil.

L’entitat ha de finançar aquest creixement i tot el seu negoci prestant diners a projectes culturals, socials o de medi ambient. L’esforç pel que fa a aquest camp ha sigut molt gran per una raó: el sector més rendible per a Triodos era el de les energies renovables. I el sector va ser escombrat pels decrets del govern espanyol, en una decisió que va eliminar la indústria i va obligar l’entitat a buscar nous horitzons.

L’agricultura ecològica, la construcció i rehabilitació bioclimàtica, l’eficiència energètica, el reciclatge o la biomassa han ocupat en part aquest buit. Però Triodos ha hagut de buscar alternatives lluny d’aquest camp. El camp cultural (escoles, pel·lícules, obres de teatre, art, centres de creixement personal, etc.) ha sigut un dels triats per substituir les renovables. El mateix passa amb el sector social, amb entitats dedicades a l’atenció a la infància, a la tercera edat, a les persones amb discapacitats o a l’exclusió social. Al banc asseguren que aquests sectors són “amplíssims”, però admeten que el problema és que sovint confien en altres entitats. “Un particular et pot portar dos milions d’euros encara que n’hi donis menys interès que un altre banc, però les empreses encara no han fet aquest pas”, diu Melé.

Les dificultats per invertir en el món corporatiu els dipòsits dels clients han provocat que el banc tingui un problema d’excés de liquiditat. Triodos es nega a flexibilitzar el seu llistó de prudència, cosa que fa possible que tinguin una morositat de només el 4%, gairebé deu punts per sota de la mitjana del sector. I per aquesta raó tenen més diners dels que poden gestionar, i arriben, com admeten des de l’entitat, a invertir fora d’Espanya part d’aquest excés de fons. França, on encara no existeix Triodos, concentra part d’aquestes inversions.

AQUESTA SITUACIÓ s’ha vist agreujada pel context macroeconòmic. L’abaratiment del preu del diner fins al mínim històric del 0,05% en els tipus d’interès ha arribat de bracet d’una altra mala notícia per a un banc que té tants dipòsits: la decisió del BCE de gravar els diners que les entitats aparquin a la seva seu. Tot plegat -els valors de l’entitat, el seu ràpid creixement, la seva prudència, la falta de sectors on invertir i el baix preu del diner- es combina per fer que l’entitat tingui uns discrets resultats positius, amb uns beneficis de només 11,5 milions en el primer semestre d’aquest any, una xifra baixa tenint en compte la baixa morositat i el constant increment de clients. De fet, el ROE (rendibilitat financera) del banc està en un 4,3%. Per acabar de recordar que ni tan sols Triodos viu al paradís, al novembre començarà a operar a Espanya Fiare, una altra banca ètica que li farà la competència.

Triodos, però, no s’obsessiona amb els números i es concentra a reforçar un model que a Espanya és insòlit. Ho explica fent memòria un directiu del banc que va arribar-hi provinent d’una caixa d’estalvis. “L’any 1978 hi havia seny: feies la teva feina i veies que ajudaves al procés econòmic del barri. Complíem la missió d’un banc en les economies domèstiques. Després allò es va acabar. I ara hem tornat al 1978”. Aquest retorn al passat, però, dista molt de ser de color de rosa.