Empreses 27/04/2014

Priorat: 23 pobles competint amb la Rioja i la Ribera del Duero

El vi, protegit amb les denominacions d’origen Priorat i Montsant i amb un elevat reconeixement internacional, és l’activitat més destacada de la comarca, que té una població inferior als 10.000 habitants

Christian De Angelis
3 min

Cap empresa de la comarca del Priorat apareix al rànquing de les 5.000 companyies espanyoles més grans que cada any elaboren Iberinform i Actualidad Económica. Aquest fet seria anòmal si no es referís a la tercera comarca menys poblada de Catalunya i que, formada per vint-i-tres pobles (la capital i població més important, Falset, suma 2.883 habitants), no arriba als 10.000 ciutadans.

Tot i això, el Priorat ha aconseguit crear una marca reconeguda tant a Espanya com a l’exterior gràcies a uns vins que planten cara en cellers i restaurants als Rioja o als Ribera del Duero. El nom de Priorat va ser adoptat per la Generalitat republicana en la seva divisió comarcal del 1936, que va fer ús de la denominació històrica de la demarcació descartant l’opció de dir-ne Conca del Siurana, en referència a la seva orografia. El terme actual es refereix als dominis del prior del monestir cartoixà d’Escaladei, aixecat a la Morera de Montsant a finals del segle XII.

Orígens cartoixans

Tot i que probablement el cultiu de vi a la zona té l’origen en l’època romana, l’arribada dels monjos també té una importància directa en la implantació d’aquesta activitat agrícola i artesanal a la zona. Van ser els monjos cartoixans els que van introduir les tècniques i coneixements vitivinícoles adquirits a la Provença, i que al llarg dels segles es desenvoluparia al Priorat.

L’any 1954 es va aprovar el primer reglament de la Denominació d’Origen Priorat, amb un consell regulador que, després d’instal·lar-se inicialment a Reus, es va traslladar a Torroja del Priorat l’any 1999. Un any més tard el departament d’Agricultura de la Generalitat va aprovar el reglament regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat.

Capacitat d’atracció

La Denominació d’Origen Priorat fa referència, en realitat, a només una part de la comarca, i la integren nou municipis, entre els quals la Morera de Montsant, Gratallops, Porrera, Poboleda i Torroja del Priorat, així com part dels termes municipals de Falset i del Molar. A la resta de la demarcació, zona coneguda com a Baix Priorat, també s’hi produeix vi, però en aquest cas amb la marca de la Denominació d’Origen Montsant.

La marca Priorat ha tingut una alta capacitat d’atracció, no només de grans grups vitivinícoles, com Codorníu, Freixenet, Torres, Pinord, Castell de Peralada i Osborne, sinó també de personalitats il·lustres del món de la cultura com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i Gérard Depardieu, o empresaris com Sergi Ferrer-Salat i Enric Vives.

En conjunt, l’activitat primària genera gairebé el 13% del valor afegit brut de la comarca, que també registra una moderada activitat ramadera en la qual només destaca el bestiar cabrum, amb prop d’un miler de caps, equivalents a l’1,4% del conjunt de Catalunya.

El turisme, amb el vi novament com un dels principals atractius, també presenta al Priorat magnituds coherents amb la baixa dimensió de la demarcació. La comarca té 19 establiments hotelers, amb un total de 260 places, i tres càmpings, que sumen 951 places d’allotjament, a més de 49 establiments de turisme rural amb 421 places.

Oli i vent

A banda de la Ruta del Vi, la comarca treu profit des del punt de vista turístic de les seves produccions d’oli, que gaudeixen de la Denominació d’Origen Protegida Siurana. Instal·lacions com les de la Cooperativa de Cabacés i la Cooperativa de la Bisbal de Falset són dos dels destins d’aquesta ruta.

El turisme i la voluntat de protegir el paisatge del Priorat ha frenat el desenvolupament de l’energia eòlica a la demarcació, que compta amb part dels molins del parc eòlic de Trucafort, que ocupa els municipis de Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella, al Priorat, i Colldejou i l’Argentera, al Baix Camp.

En canvi, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre a inicis del 2012 una sentència contra el parc eòlic Coll de la Garganta, ubicat entre el Priorat i la Ribera d’Ebre. La sentència va declarar nul el pla urbanístic de les instal·lacions quan estaven en ple procés de producció. La sentència, a instàncies de la Denominació d’Origen Priorat i l’organització mediambiental Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes de Catalunya (GEPEC), va assenyalar que les instal·lacions s’aixecaven en una zona protegida i que registra presència d’aus protegides.

stats