En l'última conferència de premsa de Mario Draghi es va anunciar que el BCE estaria preparat per comprar deute al mercat secundari dels països que sol·licitin ajuda a Brussel·les i els sigui concedida, donant per descomptat que es compleixen determinades condicions. La compra de deute al mercat primari es reserva al fons de rescat permanent que està en vies de creació. No penseu que el mercat primari i el secundari són dos mercats físicament diferents . S'anomena mercat primari quan un títol, ja sigui de renda fixa o variable, s'emet per primer cop.
En aquest cas, els diners van de la butxaca de l'inversor a l'emissor del títol. Un cop el títol estigui en mans del primer inversor, si aquest inversor decideix vendre'l a un altre inversor (i així les infinites vegades en què el mateix títol pot canviar de propietat), s'entén que totes aquestes transaccions s'efectuen en el mercat secundari. Fixeu-vos que aquí els diners es mouen entre inversors, però que no afecten l'emissor inicial. Per tant, l'activitat es concentra en aquest últim.
El significat del comentari de Mario Draghi és que el Banc Central Europeu només pot comprar els títols de deute que vulguin vendre inversors que ja en posseeixin, però en cap cas pot comprar el nou deute que l'estat espanyol va posant a la venda en les subhastes.
Si no trobem ni el primer comprador per a aquest nou deute, l'ajuda ens vindrà del Mede, el fons de rescat permanent, que el comprarà, fent el paper de primer inversor. El mercat primari és el més romàntic. La primera vegada. Després, totes les següents només són simples imitacions.
