Previsions econòmiques i Sandro Rey

Pobre petroli. Quina pena. El seu preu, que ja ronda els 40 euros per barril, el fa més econòmic que un barril de Xibeca. Què es pot pensar ara de les previsions que en situaven el preu en una forquilla d’entre 150 i 200 dòlars/barril? Unes previsions fetes no per Sandro Rey sinó per economistes com Nouriel Roubini (anomenat Mr. Doom o Cassandra) el 2011, Goldman Sachs el 2008 o Neil Hume, del Financial Times, el 2014. Quina tristor, quina ràbia. Com podem ser tan burros els humans de no veure que pràcticament cap previsió econòmica té fonament? Les variables són tan grans i abasten sectors tan diferents que, realment, tenen les mateixes probabilitats de fer-se realitat que un manual per desbancar un casino. L’economia és una ciència social i no s’assembla en res a la matemàtica. ¿Haurem d’esperar l’arribada d’un Hari Seldon, l’inventor de la psicostoriografia a la Saga de la Fundació d’Isaac Asimov, una ciència capaç de preveure l’evolució de la societat humana? Mentrestant, podem seguir trucant al Sandro.