Prevenir l’impacte de la pujada del nivell del mar

El Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners busca solucions als reptes que suposa el canvi climàtic a la costa catalana

Que un apartament a primera línia de mar sigui més car que un de dos carrers més endins aviat no tindrà sentit, almenys a la costa mediterrània. Això és el que pensa Agustín Sánchez-Arcilla, catedràtic d’enginyeria marítima i vicepresident del Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), vinculat a la UPC. Sánchez-Arcilla i el seu equip es dediquen a estudiar l’impacte del canvi climàtic i els reptes de futur per a la costa catalana davant la imminent pujada del nivell del mar i l’increment dels fenòmens meteorològics bruscos. Un dels projectes actuals del CIIRC és el Rises-AM, una iniciativa finançada per la UE que té com a objectiu buscar solucions a la pujada del nivell del mar i l’augment de les temperatures. “L’escenari més negatiu estima pujades d’un metre l’any 2100”, diu Sánchez-Arcilla en el seu senzill despatx de la UPC.

El CIIRC és l’únic participant espanyol en aquest projecte, format per 12 socis de sis països diferents i que compta amb un pressupost de 5,6 milions d’euros. “Fa uns anys hi haurien participat molts més centres, però les retallades de la UE han limitat la participació i, per tant, les possibilitats de recerca”, es lamenta el catedràtic.

Zona representativa

La participació del CIIRC en el projecte Rises-AM es concentra a estudiar l’impacte de la pujada del nivell del mar i els canvis meteorològics en la costa catalana, representativa dels conflictes socioeconòmics associats a inundacions i erosions típiques de la franja mediterrània. “Ens centrem en el Maresme i el delta de l’Ebre, les zones més vulnerables”, detalla el professor. El Maresme, per la seva urbanització intensiva i la presència del tren i la carretera N-II al costat del mar, “no pot respondre com una costa natural”, explica Sánchez-Arcilla. El delta de l’Ebre, per la seva banda, té el problema que el riu ja no porta la sorra que duia abans perquè hi ha molts embassaments. “I el nou projecte de transvasament de l’Ebre, tot i que afavoreix el regadiu dels agricultors de Lleida, encara minva més el Delta i podria accelerar els efectes del canvi climàtic”, conclou Sánchez-Arcilla.

El CIIRC també participa en el projecte europeu iCoast, dirigit a desenvolupar un sistema de mesures d’alerta i intervenció ràpida a la costa mediterrània. “És un servei per a ajuntaments i administracions”, diu el catedràtic. Segons el CIIRC, en els últims 20 anys, les tempestes severes han causat almenys 50 morts i més de 30 milions d’euros en danys a infraestructures a la costa mediterrània espanyola.

Una de les mesures que s’estudien és l’ús de sacs de sorra allargats per protegir passeigs marítims i vies de tren de l’erosió de les onades. “Fa tres anys que intentem que s’utilitzin aquests sacs de sorra que ja es fan servir als EUA, Austràlia o Holanda, però canviar la inèrcia de les administracions és molt lent”, diu el catedràtic. “El problema és que en la llei de costes entren competències diverses -estatal, Generalitat, Medi Ambient... - i en lloc de tenir diferències tots haurien d’anar a l’una”.