JOSEP OLIVER

Preocupants volatilitats

N'hi ha hagut prou amb l'anunci de la davallada industrial de la Xina perquè l'eufòria dels mercats a l'Àsia donés pas a creixents temors sobre la seva sostenibilitat. Al mateix temps, les declaracions d'Alan Bernanke postulant que el banc central dels Estats Units podria reduir la compra de deute si la situació econòmica continuava millorant, també han tingut impactes negatius. Les dues notícies van provocar fortes caigudes a les borses mundials i mostren que la finestra d'oportunitats de què estem gaudint és poc sòlida.

És cert que la situació ha millorat a Catalunya i Espanya, tot i la percepció ciutadana. I ho ha fet perquè s'han suavitzat les condicions de finançament internacional. Però aquesta suavització correspon només parcialment al fet que els mercats hagin recuperat la confiança en el nostre país. Respon també a les enormes injeccions de liquiditat dels bancs centrals dels països avançats, des de la Fed al banc del Japó, el d'Anglaterra i el BCE.

Aquí es produeix la paradoxa: per als mercats financers, com més malament vagi l'economia real, millor: si les coses no van bé, els bancs centrals continuaran amb la seva expansió monetària, oferint diners a un preu pròxim a zero, uns diners que es poden invertir en actius de més risc i més rendiment (com el deute espanyol). Per tant, si les coses milloren als EUA, compte amb les entrades de capital a Espanya...

Des d'una òptica radicalment diferent, també passa el mateix quan la Xina es constipa: el gegant asiàtic, la dinamo del creixement al Pacífic, està en una fase d'alentiment de la seva economia (finançada amb massa crèdit) i tothom tremola. Tremolen els països productors de primeres matèries (des d'Austràlia i Xile a Aràbia i Noruega), i tremolen els països exportadors de béns manufacturats (el Japó, els Estats Units, Alemanya i, també, nosaltres). El sotrac que han patit les borses aquesta setmana és un bon recordatori que l'economia segueix estant malalta i que és difícil encaminar-la cap a un creixement estable i sostenible. ¿I nosaltres? Aprofitem la calma que estem vivint, ja que potser és la calma que precedeix una nova tempesta.