'FET RELLEVANT'

Prenguem mal

L'última moda a Catalunya és comparar el sorgiment de nombrosos casos de corrupció amb la Tangentopoli italiana de fa vint anys. Quan es fa, es recorda que aquella neteja (operació Mani Pulite) va comportar la desaparició de grans partits polítics i va deixar el camí lliure per al sorgiment de Silvio Berlusconi, que va heretar l'electorat de la dominant i desapareguda Democràcia Cristiana. D'alguna manera, se'ns adverteix que si fem massa neteja correm el risc de veure com sorgeix un Silvio Berlusconi autòcton, algú que faci del populisme la seva principal ideologia política. "No sabem què vindrà", avisava recentment un dels líders empresarials catalans. I ja se sap que entrar en terreny desconegut és una cosa que no agrada gaire al gran empresariat.

Aquests arguments són trampa. Que la Tangentopoli provoqués el sorgiment de Berlusconi no significa necessàriament que aquí també hagués de passar. I, en qualsevol cas, preocupem-nos d'evitar que succeeixi. Però això no pot ser un impediment per fer neteja i que els corruptes paguin pels seus delictes. A més, em resulta poc comprensible que ens mirem Itàlia amb aquests aires de superioritat, com si a Catalunya i Espanya no hi haguessin líders polítics populistes. Recordem que Mariano Rajoy va guanyar les eleccions per majoria absoluta prometent als votants que abaixaria impostos quan sabia que, no només no els podria abaixar sinó que els hauria d'apujar. ¿Això no és populisme? ¿I no és populisme recollir signatures contra l'Estatut de Catalunya? (Presentant un recurs al Constitucional n'hi havia prou.) ¿I no és populisme aquell regal de 400 euros que va fer Zapatero a cada espanyol abans d'unes eleccions?

Jordi Pujol va dir un dia (programa Àgora, 2009) que no el pressionessin amb el cas Palau perquè tots "prendrem molt de mal", insinuant que tothom té cadàvers a l'armari. Doncs, escolteu, sabeu què? Prenguem mal.

Àlex Font Manté és coordinador de l'Emprenem