Pollastre Per a tothom

Dilluns passat, festiu a Catalunya, vaig ser a l'oficina. Havia d'avançar algunes coses per al començament d'un trimestre en què successius deadlines de projectes importants posaran a prova la meva capacitat de supervivència a la pressió.

El cas és que, com que no tenia la cançó de Rocky a mà per motivar-me (el Gladiator d'en Pep Guardiola em sembla una modernez ), vaig encendre la ràdio. A l'emissora, una dona explicava com el seu marit, extreballador de la construcció, va decidir endeutar-se per muntar una empresa i entrar en el negoci de la cria d'aviram. "La gent talla moltes despeses, però el pollastre és un producte que està a l'abast de tothom... ens guanyem bé la vida i estem passant bé la crisi".

M'he passat bones estones rumiant-hi. Un senyor que passi del totxo al pollastre, així com qui passa del bàsquet al minigolf, té molt mèrit. I, sí senyor, això és detectar el moment d'oportunitat. En realitat, aquest senyor fa el que han de fer totes les empreses: escoltar la demanda i atendre el que demana el seu client. I si el client no vol pisos a estrenar i vol pollastre, doncs pollastre per a ell. La demanda és qui mana, i no un business plan .

És així com moltes vegades m'he trobat amb clients que em demanen coses que mai m'hauria imaginat que faria, ni que tindrien cap interès per a ningú. Però si són coses que sóc capaç de fer i que generen ingressos, endavant!

La demanda, les necessitats del mercat en general -i les dels teus clients en particular-, ha de ser el centre d'una bona empresa. I el que pensa que el seu producte és el millor i punt, que no ha de canviar la manera de fer les coses perquè l'hi digui ningú, el que no sigui flexible i humil per escoltar el seu interlocutor, es perdrà moltes oportunitats. Així que, si el client em demana fer un salt mortal doble amb tirabuixó, i paga, el faré.