RICARD VILLALOBOS

Podríem mirar una pel·lícula... al mòbil

La meitat del trànsit de les xarxes mòbils correspon a la retransmissió de vídeo i àudio en 'streaming'. El creixement és imparable

El telèfon mòbil és un concepte quasi caducat. Li sobrarà la paraula telèfon. Més del 50% del trànsit a les xarxes de telefonia als EUA, i el 40% a Europa, és degut a la transmissió de vídeo i àudio en streaming .

Segons dades de Sandvine, una empresa britànica que elabora programes per gestionar l'ús del trànsit de dades, l'entreteniment en temps real a les xarxes mòbils es multiplicarà gairebé per vuit en els pròxims cinc anys. En un estudi publicat al setembre per la mateixa empresa, la previsió era que el vídeo i l'àudio ocuparien el 38,4% del trànsit mòbil als EUA a finals del 2012, un llindar que va ser superat en dotze punts al març.

Cal aclarir que la distribució dels diferents tipus de trànsit a les xarxes no ha de coincidir amb la distribució o el temps d'ús que en fan els usuaris, ja que la imatge i el so ocupen molt més ample de banda (dades) que la resta de serveis. Però el seu creixement, exponencial, sí que ens dóna una tendència clara: el mòbil es consolida com un aparell d'entreteniment en el més ampli sentit del terme, i una de les coses que més creix és el consum de vídeo i música.

El cas YouTube

La creixent penetració de terminals amb navegació per internet ha portat un increment de l'ús de les xarxes socials. Però sovint oblidem que la finalitat d'aquestes aplicacions és compartir continguts, i molts són vídeos. Només YouTube ocupa el 27% del trànsit als EUA i el 17% a Europa, i les ràtios de creixement del servei de vídeos de Google a la xarxa mòbil gairebé triplica el de la fixa.

Deixant de banda les implicacions que això suposa per a les xarxes mòbils -i les inversions del operadors que en són propietaris-, les dades de Sandvine són una evidència més que el telèfon mòbil està canviant molt ràpidament la manera com ens comuniquem, ens informem i ens entretenim. Els usuaris demanen accés des del núvol al mòbil, no volen gestionar arxius entre dispositius i consumeixen en moviment: mentre van a la feina, als aeroports, a les parades del bus o mentre viatgen.

El fet que el vídeo i l'àudio siguin els protagonistes no passa desapercebut als que els produeixen. No parlem de formats (pantalles petites, qualitat del so i imatge, durada, etc.) sinó d'un possible trencament en el negoci de la distribució. A la música és evident: l'augment de les velocitats ha permès que serveis com Spotify o Pandora substitueixin la compra sense pèrdua evident de la qualitat i amb l'avantatge de la ubiqüitat (sempre que hi hagi xarxa, esclar). L'entreteniment en vídeo és la pròxima frontera. YouTube ja no és només un lloc per veure vídeos curts de rucades diverses: a YouTube Live tenim una oferta cada vegada més important de continguts en directe i és estrany el mes en què no surt un rumor sobre la possibilitat que Google llanci un servei de pagament per a continguts premium .

Tot i que aquest moviment també té implicacions en el consum televisiu tradicional, els analistes creuen que el que busca és convertir el canal en la plataforma per defecte del mòbil. De moment, per veure una pel·lícula o un telenotícies al mòbil, el que necessitem és que les bateries durin més.