TELEFONIA
JORDI SABATÉ

El ‘Pla Marshall’ de la GSMA per als fabricants de mòbils

La patronal del mòbil surt al rescat dels fabricants autoritzant l’eSIM, fins ara frenada pels operadors

El ‘Pla Marshall’  de la GSMA  per als fabricants  de mòbils / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

El món de la telefonia mòbil, en el fons, no es diferencia gaire del món del futbol: poden ser rivals eterns, desitjar-se l’infern i només ser feliços si al contrari li va pitjor, però en realitat els grans clubs saben que no poden sobreviure sols; es necessiten els uns als altres. Traduït al llenguatge de les ones electromagnètiques això vol dir que per molt bé que els vagi als operadors, si els fabricants estan deprimits el mercat sencer acabarà anant a la baixa i a tots els anirà malament.

Precisament el sector dels fabricants està preocupant últimament tot el gremi per la severa deflació que estan patint les vendes de nous mòbils, ara que la desacceleració econòmica ha arribat a la Xina, moll de l’os de l’economia mundial. Tan bon punt els xinesos han entrat en mode austeritat on, el consum planetari s’ha vist seriosament desaccelerat, sobretot en aquells productes que, sense ser de luxe, denoten estatus social i progrés material, com succeeix amb els mòbils.

Un índex de la serietat del problema és que Apple, una empresa acostumada a trencar els rècords any rere any, no va aconseguir en el seu últim trimestre comptable millorar les vendes respecte de l’anterior: no s’havia vist mai! Apple, amb aquest punt histriònic tan propi del difunt Jobs, n’és l’exemple més dramàtic i per això el llançament de l’iPhone SE, amb una pantalla més petita i preu inferior, és un clar símptoma de desesperació per al sector. D’altres, com Samsung, Huawei, LG i Sony, reparteixen la seva vergonya entre els seus models de gamma baixa, que es venen millor.

Però la veritat és que ni els mòbils cars ni els barats deixen gairebé marge de benefici si s’inclouen en els comptes de resultats les enormes inversions fetes en anys anteriors. En conseqüència, el món del mòbil tem que els fabricants puguin aturar el seu esforç innovador i el mercat pateixi una gran aturada. És per això que la patronal del sector, la GSMA, va anunciar en el passat Mobile World Congress (MWC) de Barcelona l’entrada en vigor de l’estàndard eSIM, la targeta SIM electrònica incorporada al telèfon.

La mesura és polèmica perquè va en contra dels interessos dels operadors, que s’han vist forçats a acceptar-la pel bé del conjunt i atès que ells, amb un 30% de marge de benefici, representen el costat pròsper del negoci. Són conscients, de tota manera, que els suposarà molts problemes i han negociat durament les condicions en què l’eSIM entrarà en vigor.

Per començar, l’eSIM implica que ja no seran ells els que subministrin la targeta al client, amb la qual cosa se n’allunyen en el tracte personal. Però, a més, una targeta SIM electrònica comporta que l’usuari podrà carregar-hi tants contractes amb diferents operadors com vulgui, i aplicar a la llarga el que més li convingui en funció de paràmetres com la cobertura, el preu de la trucada o del megabyte de dades consumit.

En una situació de futur ideal, que els operadors intentaran evitar per tots els mitjans, podrem anar canviant de contracte en qüestió de segons quan ens convingui, potser gràcies a una aplicació que seleccioni els més barats per a cada moment. És possible, per tant, que quan s’hagin aplicat totes les fases de l’estandardització de l’eSIM, els operadors perdin una quota important del poder que ara tenen sobre l’usuari.

Però han cedit perquè l’alternativa, l’enfonsament dels fabricants, és el pitjor dels escenaris. Per dir-ho d’alguna manera, la decisió de la GSMA és una mena de Pla Marshall: en un moment en què les vendes cauen i la capacitat de sorpresa dels smartphones ja no dóna de si, l’aparició de l’eSIM suposarà un fort estímul per al consum. ¿Qui no voldria un mòbil que ens atorga el poder de decidir en segons el que abans ens costava dies de gestions i trucades?

El truc és que l’eSIM no té efecte retroactiu, no es pot posar ni carregar en els mòbils antics. Per tant, per tenir aquest poder tan desitjable sobre els operadors haurem de comprar un nou aparell, cosa que rellançarà les vendes dels smartphones. De l’eSIM s’espera que sigui com una injecció d’adrenalina al cor -i la cartera- dels fabricants de mòbils i que eviti el temut infart industrial del sector.

L’aposta, però, no està exempta de riscos. D’una banda, pot crear una escalada deflacionista entre els operadors, que lluitaran a mort pel consum de l’usuari rebaixant els preus. De l’altra, pot fallar en la seva intenció de reactivar als fabricants, ja que pot ser que encara que venguin més no millorin a la llarga els seus marges de benefici. Si al final resulta així, el món del mòbil es veurà en un problema més seriós i amb més mala solució que abans de l’arribada de l’eSIM.