Piëch, el rei destronat que va aixecar l’imperi Volkswagen

La derrota de Ferdinand Karl Piëch (Viena, 1937), que ha suposat la seva renúncia al consell de supervisió i a la presidència del grup Volkswagen, deu costar de pair per a qui encara és el primer accionista del segon grup automobilístic al món. Piëch és un home acostumat a guanyar, l’enginyer ambiciós que va ressuscitar Volkswagen quan vorejava la suspensió de pagaments a principis dels 90, i que no només ha sabut frenar els japonesos de Toyota a Europa sinó que amenaça el seu lideratge de vendes esgarrapant-li distàncies any a any.

La seva biografia està lligada a l’automoció des que va néixer, ja que és un dels dos únics néts de Ferdinand Porsche, fundador de Volkswagen i creador d’icones com el Beetle. Tot i que no en va heretar el cognom (Porsche era el seu avi matern), Piëch ha reivindicat la seva estirp a base d’una carrera brillant que va començar a l’empresa familiar fins que les baralles amb els seus cosins -ben vigents actualment- van forçar la decisió de l’empresa de professionalitzar la gestió abans que fer fora tots els integrants de la família. Així va anar a parar a Audi i finalment va acceptar socórrer Volkswagen. Sota la seva batuta l’empresa va passar d’unes pèrdues de 5.000 milions d’euros a guanys rècord i va convertir-se en el gegant d’avui. Piëch va comprar Lamborghini, Bugatti i Bentley i va aconseguir la jugada mestra amb la integració de Porsche al grup, quan històricament era Porsche qui s’havia interessat per Volkswagen. Una taca en aquest expedient va ser la pèrdua de Rolls-Royce, la mítica marca britànica, que va acabar en mans de BMW.

Els que han treballat amb Piëch el defineixen com una persona “dura” en els seus plantejaments i agressiva a l’hora de fer negocis. Tot i que va fer un pas enrere simbòlic com a primer executiu del grup el 2002 per passar a presidir el consell de vigilància i supervisió, el seu control sobre les decisions estratègiques ha sigut ferri. L’aparença d’home de pedra és molt més que una impressió, segons asseguren fonts pròximes al grup alemany consultades per l’ARA. “Hi havia un punt de dictatorial en el seu lideratge; si un cotxe no li agradava no es feia i ja està”, afegeixen les mateixes fonts. Potser per això ell i la seva dona actual, la Piëch, eren rebuts amb molta cerimònia a tots els actes públics de Volkswagen, com a les mostres internacionals dels salons de l’automòbil on les marques llueixen múscul. El directiu que tenia la sort de sentir el seu elogi respirava més tranquil. A l’última cita a Ginebra, Seat hi va presentar un prototip de totterreny urbà gran que havia “agradat molt a Piëch”, segons comentaven després alguns responsables de la marca, que espera el vistiplau del consorci per poder-lo fabricar. Històricament, però, Seat no ha sigut ni de bon tros la marca preferida de Piëch, i algunes fonts pròximes al grup assenyalen que hi ha hagut decisions del directiu alemany que “no han afavorit” la marca de Martorell, que en canvi sí que té la simpatia de l’actual conseller delegat, Martin Winterkorn.

El mateix Winterkorn ha aconseguit doblegar la mà de ferro de Piëch i ha sobreviscut a l’enfrontament aglutinant el suport de la majoria dels membres del consell de supervisió. La minoria en el repartiment de forces ha forçat els Piëch a renunciar a implicar-se en el dia a dia de Volkswagen, i s’ha reforçat així la figura de Winterkorn per aconseguir l’objectiu de liderar el mercat com a molt tard el 2018. Winterkorn ha tingut més sort que el predecessor al càrrec, Bernd Pischetsrieder, destituït de manera fulminant el 2006 per suposades diferències amb Piëch.

Amb 78 anys, Piëch seguirà a partir d’ara els passos de Volkswagen des de la posició de primer accionista. L’herència quedarà per a Ursula, la quarta dona. Vint anys més jove que ell, era la mainadera dels seus fills. Més tard es convertiria en la seva dona i mare dels tres fills que completen la prole del directiu, que en té 12 en total.