EXPERIÈNCIA
Executiva agressiva

Petits i feliços

De Henry Ford al toyotisme (i tot allò que ha vingut després), els processos de producció industrial han evolucionat força en els últims decennis. L'objectiu dels canvis introduïts a les megaestructures empresarials és maximitzar la productivitat (generar el màxim valor afegit amb els mínims costos) i aconseguir uns treballadors motivats i feliços amb la seva feina.

Com a microempresa, vols el mateix. El més probable és que no et puguis permetre uns treballadors descontents, uns costos disparats o uns clients insatisfets perquè no tens capacitat per atendre les seves demandes. Com es pot aconseguir amb una estructura de 4, 5 o 6 persones?

La petitesa, davant les grans corporacions empresarials amb qui ens hem de relacionar, genera a vegades cert complex d'inferioritat: no t'atreveixes a portar clients a la teva petita oficina, t'inventes departaments inexistents ("ho passo als meus companys d'administració") i fas totes les hores extres que calgui per no trigar mai més del compte. Ara, no us imagineu quantes vegades m'he sentit afortunada últimament per no haver d'administrar una gran corporació.

Relacionar-se amb algunes empreses em recorda el moment en què han d'aconseguir el formulari A38. Ningú et pot donar una resposta integral a allò que demanes, sempre hi ha algú de baixa que et bloqueja la burocràcia o una autorització pendent d'algun superior.

"Fa goig", em va dir fa poc un petit proveïdor, content perquè vaig liquidar una factura tres dies després d'haver-la rebut. En canvi, això és el que em van dir d'una gran empresa contractada per un dels nostres clients: "Mira, ja sé que portem molt retard, però per solucionar-ho, has de parlar amb l'Amparo, del departament de producció". I resulta que l'Amparo de producció feia tres mesos que era fora de l'empresa...

L'executiva agressiva és una jove emprenedora.