FINANCES
-XAVIER GRAU

Petites aplicacions combaten el Goliat de la banca

Les grans entitats afronten amb posicions diferents la competència de les ‘start-ups’ financeres basades en les plataformes tecnològiques

Petites aplicacions combaten el Goliat de la banca / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

DAVID AMB UNA FONA va acabar amb el gegant Goliat. És el que ens explica la Bíblia, tot i que ara hi ha qui ho posa en dubte i creu que Goliat podia patir ceguesa, a conseqüència de la malaltia del gegantisme, i això li hauria impedit veure el menut enemic. A aquesta tesi s’hi apunten molts dels emprenedors que estan posant en marxa plataformes i aplicacions de serveis financers. Creuen que la gran banca és un gegant que no els veu com a competència, però mentrestant alguns es van fent un foradet en el mercat. Tot i això, el sector té problemes, bàsicament de regulació i fins i tot de supervisió.

Per ara la gran banca afronta dividida aquesta nova i, de moment, petita competència. Algunes entitats no en volen ni sentir a parlar. Algunes plataformes s’han unit en una associació, Fintech, per fer de grup de pressió i defensar-se de la banca, que, segons el seu parer, els posa traves. En general, perquè alguns bancs, més que una competència, el que veuen en aquestes start-ups és una oportunitat futura de negoci. És el cas del BBVA, que dóna suport a Fintech. O del Sabadell, que amb els seus instruments de capital llavor o de capital risc acompanyen algunes d’aquestes petites empreses. Però entre els banquers també n’hi ha que comencen a veure en aquestes plataformes tecnològiques una competència que pot acabar amb el model tradicional. No fa més de dues setmanes que la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, va fer saltar l’alarma. Va dir que els bancs tradicionals tenen una “vulnerabilitat” per l’aparició de nous competidors.

La seva anàlisi és la següent: la banca espanyola sempre ha tingut una gran barrera d’entrada, que és l’espessa xarxa d’oficines. Això és clar: cap dels bancs estrangers que s’han volgut instal·lar a Espanya ho ha aconseguit, i el cas més recent és el de Barclays, que ha acabat venent el seu negoci a l’Estat a CaixaBank. Però ara, després de la reforma financera, la xarxa de sucursals ja no és tan extensa. Però aquest factor no és el principal. El factor més important, sobre el qual advertia Dancausa, és que la tecnologia i l’operativa en remot han acabat amb aquesta barrera d’entrada.

És cert que la banca tradicional ja disposa de les seves plataformes tecnològiques, que permeten operar en remot. Però la clau de les noves aplicacions financeres de base tecnològica és que tenen uns costos molt més petits. Per tant, poden oferir uns preus molt més competitius als clients i, d’altra banda, no intenten donar tots els serveis, com fan els bancs per retenir els clients, sinó especialitzar-se només en un nínxol de mercat.

I els membres de Fintech tenen confiança en les seves possibilitats. Philippe Gelis, president de l’associació i conseller delegat de Kantox, té molt clar que en cinc anys aquestes plataformes competiran de tu a tu amb la banca tradicional. Gelis creu que el protagonisme que agafaran les plataformes tecnològiques serà com “un tsunami” per als comptes de resultats de la banca.

Posa l’exemple de la seva empresa, Kantox. És una plataforma per a la compra de divises. El repte és guanyar-se la confiança del client. Un cop s’aconsegueix això, segons diu, pot oferir a les empreses una operativa que funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. I, com que no té oficines, amb una comissió molt inferior a la que imposa la banca. Per això volen una regulació del govern, per generar aquesta confiança.

Una part del negoci ha aconseguit la regulació aquesta mateixa setmana, amb la llei de crowfunding i crowlending, però volen alguna cosa més àmplia, i si pot ser a nivell europeu. Si no hi ha regulació, segons diuen, vindran les empreses de fora, ja que pel model de negoci mateix ja no hi ha barreres nacionals. I si no seran les grans multinacionals de la tecnologia, com Apple i Google, les que començaran a oferir aquests serveis, segons adverteix Francisco Amian, conseller delegat de Deudae. També hi ha una barrera cultural que no existeix en el món anglosaxó, segons destaca el director general de Loanbook, James Buckland.

Les dades demostren el creixement del sector. Les plataformes van generar una inversió al voltant dels 3.000 milions de dòlars el 2008 a tot el món, i van superar els 12.000 milions el 2014. Als Estats Units el desenvolupament va molt de pressa, segons adverteix Josep Nebot, cofundador d’Arboribus. Diu que en aquell país les plataformes s’han consolidat i els bancs s’hi estan incorporant com a inversors, com a accionistes. Competeixen i col·laboren alhora. En el fons, el que volen és que la banca no els vegi com a enemics, sinó com a complement de negoci. Fins i tot els grans bancs podrien entrar en el capital. Ho resumeix Philippe Gelis: quan va néixer Vueling, Iberia la veia com un competidor petit i molest, però la va acabar comprant.