MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

Perspectives davant la caiguda lliure dels preus

El descens de la inflació a l'abril, que va caure a gairebé la meitat del nivell que tenia al març, acosta la inflació espanyola a l'europea, cosa que comporta beneficis i riscos

El fantasma de la deflació recorre Europa i obre la porta a una política econòmica més expansiva i a una pujada del consum que podria ajudar al creixement de les economies catalana i espanyola.

Fins ara, controlar la inflació havia estat una de les fixacions de la UE i del BCE. Això es deu al fet que els historiadors apunten l'alta inflació viscuda a l'Alemanya dels anys 20, seguida d'una dura recessió econòmica, com un dels factors claus de la pujada al poder d'Adolf Hitler l'any 1933. L'objectiu principal del BCE és, doncs, mantenir la inflació en nivells baixos, en el 2%, i en funció d'això té el mandat de refredar o escalfar l'economia de la zona euro.

La inflació, però, no evoluciona igual a tot Europa i sovint una política monetària favorable per al conjunt de l'euro ha estat perjudicial per a Espanya o Catalunya com a conseqüència del diferencial d'inflació.

Baixada del petroli

Què passa ara? El descens dels preus de l'energia va suposar un sotrac a l'abril per l'índex de preus de consum (IPC) espanyol, que va caure un punt sencer respecte al mes precedent, i va baixar del 2,4% a l'1,4%. En l'anomenat IPC harmonitzat, calculat de manera que dóna uns resultats comparables amb els d'altres països, el descens va ser encara més gran, en passar del 2,6% del març a l'1,5% a l'abril, quan només sis mesos abans estava al 3,5%. Per aquest motiu, el diferencial amb la inflació de la zona euro se situa en només tres dècimes, en tant que l'IPC del conjunt de països de la moneda comuna també ha anat a la baixa, i ha passat de l'1,7% del març a l'1,2% de l'abril. A sobre, un efecte extern a l'activitat econòmica stricto sensu , com els impostos, impedeix que aquest diferencial sigui encara més baix, i fins i tot negatiu. L'IPC harmonitzat a impostos constants (sense tenir en compte la pujada de l'IVA o les taxes universitàries, entre d'altres) dóna un resultat negatiu a Espanya a l'abril, amb una baixada del 0,5%.

Agustí Ulied, professor d'Esade, opina: "Encara tenim marge per reduir la inflació, en tant que no pot ser que la pujada de preus segueixi sent superior que a Europa quan els salaris a Espanya s'han reduït més que a la zona euro -afirma-. Si volem seguir el procés de devaluació interna, no ens aniria malament que encara baixés més", afegeix.

Risc de deflació?

La deflació, és a dir, la baixada de preus, té efectes encara menys desitjables sobre l'economia que una inflació una mica elevada si es produeix de manera continuada. En síntesi, fomenta l'estalvi i desincentiva el consum (és preferible guardar els diners fins que valguin més i ajornar compres fins que els productes siguin més econòmics), i fer que els diners circulin menys dins l'economia.

Tot i que en impostos constants els preus ja van caure a Espanya a l'abril, Ulied creu que "puntualment la deflació no seria negativa, perquè cal un ajust per fer recuperar la demanda". En aquest sentit, el professor d'Esade recorda que una baixada de preus en elements d'ús permanent, com l'habitatge o el transport, genera en els ciutadans i les empreses més diners per a altres partides. L'habitatge, precisament, va ser una de les partides de l'IPC que més va moderar l'augment de preus a l'abril a Espanya, que va passar del 4,3% de pujada al març a un moderat 0,5%.

Això sí, Ulied destaca: "La baixada de preus no seria l'únic factor per a la recuperació del consum; mentre les pimes i les famílies no tinguin accés al crèdit el consum no augmentarà".

Finalment, Ulied apunta que una inflació europea controlada, força per sota del 2%, podria portar Alemanya a permetre més incentius econòmics en el conjunt de l'eurozona.