IMMOBILIARI
XAVIER GRAU

‘Personal shoppers’ que no et compren roba, sinó pisos

Els professionals que compren immobles per a clients augmenten un 50% gràcies sobretot als executius i els inversors estrangers

‘Personal shoppers’ que no et compren roba, sinó pisos Zoom

Ho hem vist al canal Decasa. Dos bessons ajuden a buscar casa a una família. Negocien, preparen els contractes i fins i tot fan la reforma. És la figura del personal shopper immobiliari, l’agent que actua per la part del comprador, una figura molt estesa al món anglosaxó i encara bastant desconeguda aquí. Però ja comença a despuntar. Fins i tot s’ha creat l’Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliaris (AEPSI), amb més de 250 membres a Espanya. Fins ara els agents immobiliaris actuaven, sobretot, per la part venedora, mentre que la part compradora quedava desemparada i es convertia en la baula més feble del procés d’adquisició d’un immoble, explica Enric Jiménez, president de l’associació.

La seva feina abasta un ventall molt ampli de clients: des de la família que vol canviar de pis fins a la cadena de supermercats que busca locals per obrir nous establiments, l’inversor internacional que busca oportunitats a Barcelona o petits fons d’inversió disposats a pagar fins a 15 milions d’euros per un bon immoble. Però el perfil més típic, explica Jiménez, és el d’un executiu que no té temps per buscar pis o casa i que ho deixa en mans d’un professional perquè li faci la selecció inicial i, si cal, enllesteixi tots els temes legals. També tenen pes els inversors estrangers que busquen tenir a Barcelona una segona residència de la qual puguin treure rendiment llogant-la per temporades quan no hi són. I el producte que surt millor són els pisos de l’Eixample, en finques règies i rehabilitades. La part més crítica, diu el president de l’AEPSI, és la de la due diligence : comprovar, per exemple, que no hi ha vicis ocults en una casa. És un dels principals valors afegits que impedeix les sorpreses que molts cops s’endú el comprador, quan descobreix un cop ja ha pagat que la instal·lació elèctrica s’ha de canviar o que les canonades rebentaran aviat.

El cas més difícil que s’ha trobat, explica Jiménez, és el d’una clienta que buscava un àtic, a prop del passeig de Gràcia, per un pressupost molt ajustat. Finalment ho va aconseguir reconvertint el pis de la portera i uns rentadors d’una finca antiga en un carrer a prop del principal eix barceloní. Es va ajustar al preu, però van ser dos anys de feina per legalitzar, aconseguir permisos municipals, reformar, tractar amb la comunitat de veïns i un munt de gestions burocràtiques, però la senyora va aconseguir el seu àtic amb terrassa al centre.

El negoci té futur. S’espera que aquest any el negoci pugi un 50%, segons l’AEPSI, principalment perquè els compradors estrangers impulsen una bona part del mercat immobiliari residencial a l’Estat, i els compradors de fora deixen més en mans de professionals la seva representació.