Però... algú ha pagat mai per WhatsApp?

Jan Koum, el creador de WhatsApp, va anunciar dilluns l’eliminació de la quota de 89 cèntims anuals per l’ús del servei, que passa a ser del tot gratuït. Curiosament, no hi ha hagut un clam general d’alegria entre els seus gairebé 1.000 milions d’addictes a xatejar. No és només perquè molts d’ells són recents i encara gaudeixen del període inicial d’un any de franc, sinó també perquè la majoria ni tan sols sabien que era un servei de pagament: en el millor dels casos, només un 5% dels usuaris han arribat a pagar per fer servir WhatsApp. La plataforma factura 54 milions de dòlars, que li donen un ingrés mitjà (ARPU) de 0,06 dòlars per usuari, el més baix de tots els apliserveis d’aquesta categoria: Line factura més de tres dòlars per usuari, i WeChat, gairebé set.

Per tant, no es pot dir que l’eliminació de la quota anual hagi de ser un gran trasbals per a l’empresa -o més exactament, per a la seva matriu, Facebook-. Koum va assegurar que el seu gran problema és cobrar als usuaris dels països en desenvolupament, que no disposen de compte bancari ni de targeta de crèdit. En realitat, això no hauria de suposar cap mena d’inconvenient: en tindrien prou amb acordar amb les operadores el cobrament de la quota mitjançant la factura del mòbil.

La veritat és que els 89 cèntims eren només un reclam de WhatsApp per mostrar potencial d’ingressos als possibles compradors de l’empresa, i un cop formalitzada la venda a Facebook, que prima el creixement d’usuaris per sobre de tot, ja no tenia cap sentit mantenir-la. Créixer és tan important per a WhatsApp que prorrogava el període gratuït d’alguns usuaris. Ara veurem com es concreta la prestació de serveis a empreses sense inserir-hi anuncis. Si més no, la notícia ens haurà servit per detectar quins dels nostres amics i coneguts són prou cutres per alegrar-se de no haver de pagar menys d’un euro per disposar d’un servei que fan servir a totes hores.