ELENA FREIXA

Perfecto Alonso: Fagor ja no és el model de cooperativa, ara el món és més divers"

Perfecto Alonso: Fagor ja no és el model de cooperativa, ara  el món és més divers" / XAVIER BERTRAL Zoom

Les cooperatives són un model a l'alça, un brot verd enmig d'una crisi que comporta greus problemes al teixit empresarial però que, paradoxalment, ha ofert l'oportunitat de treure pit d'un model alternatiu per desplegar un projecte empresarial. El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, opina que la greu crisi oberta a Fagor no fa trontollar el món cooperatiu, que ja és molt més divers i té molts altres referents en els quals emmirallar-se.

Sembla que el cooperativisme viu un moment dolç i creix. ¿La crisi ha afavorit l'acceptació?

S'ha fet un procés, el món en general l'ha fet. Hi ha un canvi cultural que passa per un consumidor que consumirà cada cop més productes amb valors. Per això veiem com la banca ètica està creixent, per exemple. Les marques que tinguin gent a l'Índia treballant en condicions infrahumanes patiran i el mercat les castigarà. Només per aquest factor el cooperativisme creixerà encara més. Però encara hi ha una idea molt preconcebuda sobre què és una cooperativa, i veiem recels en determinats sectors empresarials i també en els mateixos sindicats perquè no hi estem subjectes.

Com es pot fer pedagogia del cooperativisme?

És una manera de fer diferent i alternativa a una manera de fer dominant. Treballar per la riquesa és un objectiu, fer-ho per la millora de vida de les persones que s'hi impliquen és un altra manera de fer. Hi ha molts mites: ens diuen que som assemblearis i que costa prendre decisions, i això és mentida. Moltes cooperatives nomenen un equip de gestió com en qualsevol altra empresa. No mana el capital, sinó les persones, i això sí que és important. Aquí ningú té majoria i som tots iguals i no manem des del poder, sinó des del convenciment i la confiança.

¿La crisi a Fagor aboca dubtes sobre el model?

Una certa imatge negativa és lògica perquè quan s'enfonsa una empresa, s'enfonsa un senyor. Si el que cau és una cooperativa, s'enfonsa un projecte col·lectiu, i això té moltes implicacions. Ara bé, la imatge del cooperativisme ja no és, gràcies a déu, Fagor. Vull dir que va ser la imatge d'un model de cooperativa en el passat, industrial, i que ara és important però no determinant en un món que ha canviat i on les cooperatives tenen molts altres models en què fixar-se.

Però Fagor ha estat un dels baluards del grup cooperatiu Mondragón. És com la caiguda d'un símbol.

Jo m'ho miro amb relativa tranquil·litat. La meva impressió és que el grup Mondragón està fent passos que poden conduir cap a un canvi industrial a Fagor. De moment, el preconcurs els protegeix i no s'han injectat els diners que calien per tapar el forat i prou, sinó que crec que es treballa per una estratègia concreta de futur, perquè la caiguda de vendes és real i la transformació necessària. De moment, a més, està treballant amb les recol·locacions de treballadors, tot i que les condicions laborals que s'hauran d'assumir seran difícils.

La Generalitat ha anunciat ajudes per impulsar la creació de cooperatives. ¿És això el que necessiten aquestes empreses?

Tot el que sigui promocionar un model és bo. Nosaltres aquí veiem cada dia Bill Gates: gent que vénen amb projectes i per falta de finançament moren. Falta un canvi de mentalitat general, com als Estats Units. Un exemple: aquí es va deixar enfonsar un projecte com Ecotècnia -cooperativa d'energia eòlica que va acabar en mans de la multinacional Alstom- i els americans estarien fent petons a la gent que teníem aquí.

També s'ha acceptat la tramitació d'una nova llei de cooperatives catalana.

No és ben bé el que demanàvem, però és un canvi significatiu. Volem una llei que ens permeti aprofundir en el nostre model de gestió i ampliar les fonts de finançament.

Quines traves importants detecta ara mateix?

La llei concursal, que es va modificar l'any 2000 i que impedeix, per exemple, la salvació d'una empresa per passar a ser una cooperativa en mans dels seus treballadors. Ara, gràcies a la crisi, comença a canviar l'escenari perquè, al final, afavorir una cooperativa és afavorir la creació d'ocupació. El tracte amb l'administració també és complicat i encara se'ns exclou dels concursos públics perquè no se'ns considera empreses.

Quin és el repte més immediat que es proposa el sector?

Ens volem posicionar en el món financer i promoure la idea del finançament amb consciència. Tu pots posar els diners a una certa rendibilitat en una entitat bancària o bé, amb unes garanties determinades, posar-los en una entitat en què saps que revertiran en beneficis per a tot un poble o una comunitat.