JÚLIA MANRESA

Paul Dillinger: “Uns Levi’s han arribat a ser des del símbol del rock’n’roll fins a una moneda de canvi”

Dissenyador i director d’innovació global del producte a Levi Strauss

Paul Dillinger:“Uns Levi’s han arribat a ser des del símbol del rock’n’roll fins a una moneda  de canvi” / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Ara que podem trobar texans per 15 euros a qualsevol botiga de roba, ¿què té d’especial Levi’s?

Va una mica més enllà d’una peça de roba. Levi’s encara vol dir durabilitat i qualitat. Una caçadora texana com la que porto o aquests 'jeans' es reconeixen com a Levi’s a simple vista i em duraran anys. S’hi estableix un vincle emocional que va més enllà de la moda i les temporades. Hi ha un valor afegit en aquesta durabilitat de la moda que contrasta amb l’efimeritat de la moda.

Hi ha qui diu que els Levi’s ja no duren tant com abans...

Entenc aquesta percepció i també sé per què hi és. D’una banda té a veure amb l’augment de l’oferta. Hi ha més texans a tot arreu i també n’hi ha més de bona qualitat. Però el factor més important són els tractaments que es fan als texans perquè tinguin totes aquestes tonalitats diferents i facin diferents efectes. Descolorir, rentar o degradar pot percebre’s com una pèrdua de qualitat. Abans tots els texans eren de color blau marí i força rígids. La qualitat no ha canviat, però per aconseguir tanta varietat com tenim ara se’ls ha de sotmetre a diferents processos.

Així doncs, ¿uns Levi’s d’ara són el mateix que uns de fa 20 anys?

En qualitat sí i en varietat són encara millors. Els texans Levi’s van ser símbol de progrés. James Dean els va convertir en la insígnia del jove rebel, també van ser el símbol del rock’n’roll, en períodes de guerra van arribar a ser moneda de canvi i després de la caiguda del mur de Berlín van significar modernitat. De tot això, ara en queda un enllaç emocional i una aposta per un tipus de moda més durador i sostenible.

¿En quin sentit és sostenible Levi Strauss?

Des de fa uns anys vam apostar per contribuir a trobar la solució en el sector en què la fabricació de texans és més nociva per al medi ambient: l’estalvi d’aigua i la contaminació. De fet, una de les meves tasques com a dissenyador és idear uns texans que absorbeixin tan poca aigua com sigui possible i buscar tècniques que ens permetin tractar-los amb el mínim d’aigua.

Què s’ha aconseguit fins ara?

Vam començar fa quatre anys. Per processar el denim s’ha de rentar diverses vegades, amb diferents temperatures, nivells de pH i productes per oxigenar-los. Això són molts litres d’aigua. Després de treballar amb diferents processos, hem descobert que podem arribar al mateix resultat utilitzant gas ozó i eliminant gairebé del tot l’ús de l’aigua. Des que vam començar, n’hem estalviat 1.000 milions de litres.

També vau fer una campanya per no rentar els texans.

Volem educar el consumidor perquè utilitzi menys aigua i hi ha maneres de rentar els texans sense fer-ne servir gaire. Ara, a més, estem treballant amb els productors de cotó per trobar la manera de conrear-lo havent-lo de regar el mínim possible. Hi ha oportunitats per a l’estalvi d’aigua en tot el procés de fabricació del texà.

¿Està de moda ara la responsabilitat social i amb el medi ambient?

Levi’s hi ha estat compromesa sempre, però no ho ha fet servir com a campanya de màrqueting. Vam ser de les primeres fàbriques d’Amèrica que va permetre que blancs i negres treballessin junts, i que va proporcionar campanyes d’informació sobre la sida, als anys vuitanta. Les empreses estan aprofitant ara per repensar els seus models de negoci i, de fet, ho han de fer. Alguns diuen que s’estan rentant la cara. Sigui com sigui, és una bona oportunitat per fer-ho.