ABANS D'ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS

Paul Cézanne

Com per a advertir a la generació nova que és arribada la hora en què han de ser-li exigits els grans treballs, la Mort comença a deixar-la sense mestres. Dos grans mestres pintors han ja mort enguany: ahir Carrière, Paul Cézanne avui. Distints, tan distints, i com han sabut formar-nos en companyia! De Carrière dèiem quan va morir: Doctor de pietat. De Cézanne podríem dir en aquest moment: Doctor de visió.

Veure és una cosa més difícil, més arbitrària de lo que vulgarment se creu. Gairebé tan difícil, gairebé tan arbitrària com viure. Preneu un retrat fet per un artista. Preneu el que més ple de vida us sembli, i demés evident i esclatant semblança ab l'original. I coloqueu-hi davant un ignar pagès del qui sigui, l'original, familiar imatge. ¿Creieu que la sabrà reconèixer tot seguit? [...]

Doncs Cézanne, qui tenia l'ull penetrant i la mà honrada, digué en ses obres asprament l'austera objectivitat de les coses. Lo arbitrari de sa posició enfront la natura va consistir precisament en la profonda humiltat d'ell. Tot l'heroic esforç de la seva voluntat s'expressa en fer de son art un altíssim mur, per a evitar que, contràriament a l'impuls natural, la sentimentalitat pròpia vessés sobre els objectes. En lloc de fer del paisatge un estat d'ànima, Cézanne féu de l'ànima un estat de paisatge. Aquesta absència de lirisme és d'un gran valor. Però hauria de ser completada ab...mitologia. Veure les coses independents de la personalitat del contemplador està bé. A condició de que siguin sempre vistes con déus, les coses. És veritat plena que el nostre esperit no és el del món. Mes, a part del nostre, té el món el seu esperit. Perquè és viu, no mort. Cézanne, com a mort el va veure sempre. I una mica descompost, també. Per això ell és el pintor de la natura morta...

Doctor de visió, va quedar-se a mig camí del veure. Ens és mestre, però li som infidels. Ell fou materialista, i nosaltres som mitòlegs. Ell vegé la natura morta, i nosaltres la veiem viva. Enemiga si voleu, però viva...El mort és ell.

Eugeni d'Ors, 'Xènius' 1906