OPINIÓ
JORDI ALBERICH

Parlar clar I català

En el poc temps transcorregut des de l'Onze de Setembre, els esdeveniments s'han succeït de manera frenètica i difícil de pair. El diàleg entre els governs espanyol i català ha tornat fa pocs dies, a la vegada que es van sentint veus que demanen tornar a l'escenari tradicional d'estira-i-arronsa amb el govern espanyol. En això hi té molt a veure l'ofegament financer de la Generalitat, que no té més opció que recórrer a l'Estat per arribar a fi de mes. Tot plegat radicalitza les posicions i, sobretot, desorienta una gran part dels ciutadans, que opten per desentendre-se'n, farts dels uns i els altres.

A moltes persones els sorprèn el que veuen, ja que, des del setembre, gairebé no s'han sentit veus d'experts econòmics que anunciessin la greu situació de dependència financera que ens venia a sobre. Una conjuntura fàcil de preveure i gairebé insostenible que, a més, tenint en compte la greu situació arreu d'Europa, es prolongarà. Només es parlava de l'oportunitat que oferia una Espanya dèbil i desprestigiada, o dels avantatges econòmics d'una Catalunya independent, deixant de banda el dur període de transició. Obviar la realitat és sempre dolent i en aquest cas ho és, especialment, per al mateix independentisme.

Resulta evident que un país de les característiques de Catalunya és viable com a estat. El problema, com hem dit, és el període de transició. Raó de més per explicar que el camí és incert -no hi ha experiències que puguin servir de referència- i que a curt i mitjà termini les circumstàncies poden empitjorar. Això ens permet fer una afirmació cabdal: es pot avançar cap a la independència si una clara majoria de ciutadans es mouen per un sentiment patriòtic, és a dir, es mostren disposats a assumir incerteses a canvi d'un projecte polític que senten com a propi. I, per això, cal que siguin ben informats, perquè puguin decidir amb coneixement i en llibertat.

No haver parlat amb claredat d'un futur immediat ha afavorit el desconcert i el foc creuat de tots contra tots. Si economistes revestits de credibilitat no ens van advertir, pot ser per desconeixement o per temor de sortir del discurs dominant. No sé què és pitjor. En qualsevol cas, per què no comencem, per bé de tots, a parlar amb claredat i a informar amb objectivitat?

Economista