MISSATGERIA
JÚLIA MANRESA

Paquets a domicili via objecte volador no tripulat

Gegants com Amazon, Google i Walmart ja han començat a competir per poder repartir a domicili a través de drons l’any 2017

Enviament de paquets a distància Zoom

Si el Nadal passat, i potser també aquest, els drons de joguina van ser un dels regals més habituals, de cara al 2017 aquests vehicles aeris no tripulats poden ser un dels mitjans de transport a través dels quals ens arribin directament a casa els regals de Reis comprats a última hora. Que un aparell volador tripulat a distància aterri al jardí de casa amb el que acabem de comprar per internet no queda tan lluny. Gegants tecnològics com Google o Amazon ja fa anys que van començar a fer proves i, si no fos per l’endarreriment d’alguns aspectes regulatoris i alguns de tecnològics que han d’acabar de perfeccionar, el repartiment instantani a domicili amb objectes voladors no tripulats ja seria una realitat.

Amazon, la companyia de Jeff Bezos, va demostrar a finals de novembre amb un vídeo que els seus drons ja poden enviar paquets als clients mitja hora després d’haver fet la comanda. Aquest gegant del comerç electrònic ja és conegut per la seva obsessió, i fins i tot pressió, per aconseguir ser el màxim d’eficient possible en els seus processos logístics. Els treballadors dels seus magatzems han de córrer per trobar i fer enviar les comandes. Però l’objectiu, a la llarga, és que aquesta feina la puguin fer robots. De moment, els primers robots que Amazon començarà a fer servir són els voladors. Aquesta multinacional ja té el seu model llest, tal com es veu al vídeo publicat el mes passat.

Si els principals actors mundials en el món del comerç electrònic ja competeixen en altres sistemes de repartiment a domicili que impliquen conductors sobre dues i quatre rodes, el terreny dels drons és un altre dels nous camps de batalla. Google també lluita per tenir el seu propi dron i el gegant de la distribució Walmart també ha sol·licitat recentment el permís per poder començar a fer proves amb dronsper al repartiment a domicili.

A part dels obstacles tècnics, encara hi ha aspectes legals i de seguretat que són importants i que no estan resolts 

Correus també ho vol provar. A Espanya la gent amb jardí disponible perquè hi aterri un dron és una minoria, però fa dues setmanes l’oficina de serveis postals espanyola va anunciar que començava a experimentar amb dronsper fer enviaments a zones de difícil accés o en casos urgents. Ja hi ha altres operadors postals (com la francesa La Poste, Swiss Post o l’alemanya DHL) que han començat a fer aquestes proves. La manera com Correus preveu incorporar aquest sistema en els seus enviaments és precisament un dels obstacles que Amazon o Google estan trobant als Estats Units per incorporar aquest sistema.

L’Administració Federal per a l’Aviació nord-americana s’ha endarrerit a l’hora de determinar un marc regulador per a l’ús comercial dels drons. Els principals problemes són l’altura i les zones on aquests vehicles tindrien permès volar sense interferir amb la resta de vehicles que utilitzen l’espai aeri. Amazon proposa designar un segment especial per als dronssegons la seva velocitat. Però s’ha de tenir en compte si toparien amb els actuals avions comercials o què passaria en casos d’emergència.

De moment, els drons tenen prohibit volar en un radi de vuit quilòmetres dels aeroports tret que tinguin un permís especial per fer-ho. Això exclou abans de començar molts habitants de grans ciutats que viuen en barris pròxims a aeroports. En aquest cas, Correus té avantatge a Espanya perquè precisament pretén utilitzar els drons en llocs de difícil accés, com ara zones rurals, on a més de no haver-hi un espai aeri congestionat és més senzill trobar llocs per aterrar. Encara que sembli evident, tenir una casa amb jardí pot ser una de les claus a l’hora de poder rebre una comanda d’Amazon, un requisit força fàcil de complir entre els habitants de les grans ciutats nord-americanes, els principals clients d’aquest gegant del comerç online.

Tècnicament encara hi ha alguns obstacles més. D’una banda, els drons han de ser capaços d’esquivar obstacles, deixar anar els paquets sense fer-los malbé i ser resistents al vent, la pluja o la neu. I encara més bàsic que això: les bateries han de ser prou potents per viatjar durant, com a mínim en el cas ideal plantejat per Amazon, 30 minuts d’anada i 30 més de tornada. Les bateries de liti que utilitzen la majoria dels dronsque estan fent servir aquestes companyies per fer proves no són prou potents encara per aguantar tanta estona.

Un altre dubte és el preu. Que l’aplicació que hi ha trobat Correus cobreix una necessitat i resol un problema és cert, però en el cas del repartiment instantani a grans nuclis urbans com podria ser Nova York, però també Barcelona, és més qüestionable. L’anomenat same-day delibery o repartiment el mateix dia està en auge i diverses plataformes tecnològiques estan trobant la manera de repartir tota mena de comandes a través d’autònoms en moto o bicicleta en menys d’una hora. El fons inversor Ark calcula que a Amazon li costaria uns 130 milions de dòlars adaptar la seva estructura a aquest repartiment i adquirir els drons necessaris. Una despesa que els experts qüestionen que sigui rendible si es vol oferir un preu assequible per un servei gairebé de luxe.