GLOSSARI
JORDI FABREGAT

Pagarés

En el cas improbable que tingueu liquiditat excedentària per invertir i aneu a una oficina bancària, el primer que observareu és una cara de sorpresa del director, que es preguntarà com és possible que, amb tot el que està passant, encara us sobrin diners. Si el convenceu que l'origen dels diners és lícit, us preguntarà a quin termini voleu fer la inversió. Li direu que a curt termini, màxim a 18 mesos. Llavors, és possible que us proposi certificats de dipòsit o pagarés del mateix banc.

El certificat de dipòsit és la clàssica imposició a termini fix que genera interessos periòdics fins al venciment. En canvi, el pagaré és un actiu que emet el mateix banc, que es compromet a pagar-vos-en el valor nominal en la data de venciment. Per tant, en aquest últim cas, els interessos es cobren al principi, és a dir, si compreu un pagaré de 1.000 euros a un any al 3% de descompte, en pagareu 970 euros quan el compreu.

Observareu que la rendibilitat dels pagarés és superior a la dels dipòsits. El motiu és que, per al banc, és preferible que invertiu en pagarés en comptes de fer-ho en certificats. Segons el rendiment que ofereixin els certificats, l'entitat financera ha de dipositar una quantitat més gran al FROB, i això n'encareix el finançament.

Però no oblideu que, en els dos casos, esteu suportant el risc de fallida de l'entitat financera, per bé que en el cas dels certificats de dipòsit tenim la garantia de fins a 100.000 euros per titular del fons de garantia de dipòsits. De tota manera, creieu-me, és millor no haver d'utilitzar aquesta garantia, pel que pugui passar.

Jordi Fabregat és director del màster de finances d'Esade