CHRISTIAN DE ANGELIS

Osona: el porcí i l'alimentari regnen al centre de Catalunya

Vic i el seu entorn tenen una àmplia diversitat d'activitats empresarials importants, liderades pel sector alimentari, a més d'una universitat amb molta incidència a la comarca

Osona: el porcí i l'alimentari regnen al centre de Catalunya / PERE TORDERA Zoom

La comarca d'Osona tenia l'any 2009 794.724 caps de bestiar porcí, que representaven un 11,8% del total català. El producte porcí és una de les bases d'una poderosa indústria agroalimentària que té com a principals exponents empreses com Casa Tarradellas -la més coneguda pel gran públic-, Patel -integrada al grup Vall Companys-, Càrniques Solà, Baucells Alimentació i Cárnicas Toni Soler.

Les explotacions porcines i els escorxadors són un motor tradicional de l'economia osonenca i també un factor que permet, segons Joan Carles Martori, professor del departament d'economia i empresa de la Universitat de Vic, que la comarca travessi la crisi amb una millor situació econòmica. "L'alimentari és el sector que menys toquen les crisis conjunturals", comenta Martori.

El món de l'alimentació

El sector primari representa el 5,59% del producte interior brut (PIB) d'Osona, davant de l'1,66% de pes que té en el conjunt de l'economia catalana, segons dades de l'Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa. La importància de la comarca, però, també queda reflectida en altres sectors, com la indústria o fins i tot els serveis.

Vinculada també a l'alimentació, però en el vessant de la distribució, destaca per exemple l'empresa Bon Preu, una de les tres més grans de la comarca. La companyia, que va facturar 752 milions d'euros l'any 2012, pren com a factor diferencial la importància que dóna a la producció local: "A la xarcuteria i formatgeria de cada comarca, a totes les varietats de carn del país, al peix de les nostres costes i a les fruites i verdures de les zones productores catalanes", com diu el seu dossier corporatiu.

El sector alimentari, però, té alhora inconvenients per a l'economia: està caracteritzat per ser intensiu en mà d'obra de baixa qualificació. "Si aconsegueixen reconvertir-lo amb un grau més alt d'innovació, pot ser clarament un sector de futur per a la comarca", comenta el professor.

Osona també té empreses industrials de gran dimensió i àmplia presència als mercats internacionals, entre les quals hi ha el grup Girbau -especialitzat en la fabricació d'equips per a bugaderies- i el grup metal·lúrgic La Farga -amb una facturació de 1.054 milions d'euros el 2012-. Juntament amb Casa Tarradellas, que l'any 2011 va generar una xifra de negoci de 687 milions d'euros, i Bon Preu, La Farga és un dels tres principals grups empresarials d'Osona.

Bones connexions

Disponibilitat d'espai, rendes baixes i bones connexions contribueixen al desenvolupament industrial i econòmic de la comarca, especialment tenint en compte la millora de les connexions en els últims anys amb la posada en marxa de l'Eix Transversal i el Túnel de Bracons.

Tot i que la ciutat de Vic té una història que es remunta al segle IV abans de Crist, amb la denominació d'Ausa (reconstruïda al segle IX amb el comtat de Guifré el Pilós), l'explotació turística de la comarca és baixa.

A Osona hi ha cinquanta hotels i 2.016 places hoteleres, davant de les prop de 300.000 que hi ha en el conjunt de Catalunya. "El turisme interior comença a tenir pes, però no pot ser un sector estratègic, sinó una activitat complementària", sosté Martori.

Centre universitari

Un altre tret característic d'Osona és l'existència de la Universitat de Vic, fundada l'any 1997. La universitat té gairebé 5.000 estudiants, dels quals prop de dues terceres parts provenen de fora de la comarca.

Segons el professor del departament d'economia i empresa, que també coordina el grup de recerca en anàlisi de dades i modelització del centre, la universitat actua com a locomotora de l'economia de la comarca. "En una població de 41.000 habitants, la xifra de 5.000 té una alta influència", senyala.

D'altra banda, segons Martori, la creació d'estudis d'administració d'empresa ha suposat un revulsiu per a l'activitat emprenedora entre els estudiants de l'àmbit local. "Una botiga que no tenia res informatitzat i que ara ven per internet o una explotació ramadera que incorpora els sistemes tecnològics i de gestió més moderns sovint són possibles gràcies a l'empenta dels fills que han estudiat a la universitat", afegeix el professor, que considera que el nivell d'emprenedoria de la comarca és "molt superior" al del conjunt de Catalunya.