PERFIL
JORDI PLANAS

Orgullós a l’empresa, encongit al Barça

Joan Castells presideix Fiatc, la mútua catalana que ha fet créixer dels cinc als 500 milions d’euros de facturació; al club de futbol no se’n va sortir

Orgullós a l’empresa, encongit al Barça / FRANCESC MELCION Zoom

L’any 1980 Fiatc facturava 5 milions d’euros i tenia pèrdues. Així és com es va trobar la companyia Joan Castells, l’actual president, quan aquell mateix any el van contractar perquè mirés de revertir la situació. “En 35 anys ningú hi ha posat mai diners, sempre ens hem autofinançat”, explica l’empresari, que ha fet gran una mútua que actualment factura prop de 500 milions d’euros i dóna feina a 1.400 treballadors, 860 a Fiatc i la resta en altres empreses del grup, com per exemple la Clínica Diagonal o InverFiatc.

Economista i actuari d’assegurances, Joan Castells (Vilanova i la Geltrú, 1952) va agafar el comandament de l’empresa als 28 anys, després de fer-se un nom en una altra companyia del sector. “El meu pare em va ensenyar l’ofici des de petit”, rememora. Per a ell la formació pràctica és fonamental, i tot i que va professionalitzar l’empresa sempre ha demanat al seu equip “humilitat per treballar aquí i aprendre”. També ha optat per no especialitzar la mútua i mantenir una visió global del negoci, una decisió que els ha ajudat a “vendre més i créixer”. Actualment ofereixen al client assegurances de tot tipus: salut, automòbil, viatges, llar, vida...

Així és com Fiatc, que té la seu a Barcelona, ha obert 56 oficines a tot l’Estat, una expansió comercial que va començar a Catalunya -on l’empresa conserva el 35% dels 800.000 clients actuals-. Aquesta expansió prèvia l’ha ajudat a combatre la reducció del mercat i la redistribució del negoci: “Les empreses estan tancant, i el parc de vehicles ara és més petit”, sospira Castells, que ha hagut de resistir “una guerra de preus” entre els seus competidors per fer front a la davallada del sector.

Tot i que la competència ha augmentat, el directiu adverteix del risc que comporta rebaixar els preus en tots els productes, i recomana no fer-ho de manera massiva per no “depreciar-los”. Des del seu punt de vista, aquesta estratègia limita el creixement perquè s’acaben rebaixant les pòlisses dels clients fidels, així que ell ha optat per “estudiar bé el negoci i adaptar-lo als nous temps”. Això significa adonar-se, per exemple, que “si bé les assegurances de cotxe ara han baixat perquè n’hi ha menys, l’assistència en viatges ha augmentat perquè els vehicles estan en més mal estat”.

El responsable de l’empresa, en canvi, no s’ha plantejat aterrar a l’estranger. Segons relata, Fiatc té “un acord de lliure prestació de serveis” que li permet operar a França i Portugal, però ara per ara ho descarta: “Es necessita un gran volum de negoci, i no és fàcil assolir-lo en aquests països”. Sí que ha invertit recursos, però, en el patrocini esportiu, cultural i social: “Ho podem fer perquè una mútua no té capitalistes al darrere que només busquin dividends”.

Aficionat al futbol, Castells va ser vicepresident esportiu del Barça entre el 2000 i el 2002, quan la institució estava en plena crisi i el primer equip de futbol tenia jugadors de talent dubtós com Geovanni, Rochemback i Zenden. Potser per això ara se’n desmarca. “Vaig treballar molt per mirar de reconduir la situació; altres, en canvi, no poden dir el mateix”, deixa anar sense citar cap dels seus antics companys. A l’exdirectiu blaugrana no li agraden les polèmiques, però no afluixa cada vegada que es posa en dubte la seva honestedat: “A mi no se’m pot acusar de falta de transparència”, diu en relació a possibles comparacions amb la situació extraesportiva i judicial que viu actualment el club.

Ell defensa que els acords de confidencialitat en els contractes són necessaris per poder tancar algunes operacions, però al mateix temps està convençut que “si es fan les coses bé no s’ha de tenir por a explicar-les”. És per aquest motiu que de cara al futur recomana posar límits per diferenciar quines cartes s’han de mostrar i quines no. “Els adversaris externs també farien menys acusacions partidistes”, assegura.

ell va entrar a la directiva del Barça de la mà de Joan Gaspart, vencedor de les eleccions del 2000 amb un estret marge sobre Lluís Bassat. Castells, que també s’hi havia presentat i que veia que les enquestes no li eren favorables, va acabar unint-se a la candidatura de l’hoteler tan sols tres dies abans d’anar a les urnes. Aquesta decisió no va agradar a Bassat, tal com va deixar palès en una entrevista concedida a aquest diari l’11 de gener. “És cert, li vaig comentar que no m’uniria a ningú, perquè aquesta era la meva intenció”, reconeix ara el primer executiu de Fiatc.

Quinze anys més tard, l’empresari creu que es va equivocar unint-se a una altra candidatura, i diu que ara no ho repetiria en cap de les dues direccions: “Bassat no tenia coneixements de futbol i darrere seu hi havia un important grup mediàtic”, reprova. Tot i que no diu a quin es refereix, és evident que parla de Mediapro, el hòlding català dedicat a la comunicació i presidit per Jaume Roures.

El 2009 Castells va rebre el premi Economista d’Empresa, concedit pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, un reconeixement que li va fer una il·lusió especial: “Normalment intueixes quan et donaran premi, però en aquest cas va ser una gran sorpresa”, conclou.