'Ola, Ke ase?'

"O la ke ase. Eres emprendedor o ke ase ". Aquesta frase, que no supera els 140 caràcters, va arribar l'altre dia al meu timeline de Twitter. Per els que no sapigueu què és el fenomen ola ke ase , us ho resumiré en dues paraules: una tonteria. El 2010 una persona anònima va penjar a internet una foto d'una llama amb la boca torçada i a sota hi va escriure " Ola ke ase ". Aquesta tonterias'ha convertit en un dels fenòmens més virals de la història a Espanya i a l'Amèrica Llatina.

L' ola ke ase té un camp d'aplicacions infinit: preguntar com estàs, fer broma amb el teu millor amic, riure's del president del govern o, en el cas que avui ens ocupa, posar en ridícul la figura de l'emprenedor (o la de tots aquells que han convertit els emprenedors en els salvadors del país).

I és que de vegades en fem un gra massa. Avui dia sembla que o dediques la teva vida a ser emprenedor o no l'estàs aprofitant bé. Això sí, has de seguir l'estereotip d'emprenedor que agrada a la premsa econòmica, és a dir, ser un jove JASP (això és molt dels noranta, ho sé, però ja tinc una edat), haver estat a Silicon Valley com a mínim una vegada a la vida, muntar una empresa que acabi amb .com i, si pot ser, tenir una idea que revolucioni el món.

Però la realitat és que aquest no és el cas, ni de bon tros, de l' emprenedoris communis (ja que diuen que som tan especials, podríem tenir fins i tot una raça pròpia). La senyora que es fa autònoma per poder obrir la seva perruqueria o el senyor que han fet fora de la feina i es dóna d'alta a la Seguretat Social per poder arreglar l'aixeta de la veïna són els emprenedors que fan que les estadístiques d'emprenedoria a Espanya es multipliquin. Des d'aquí defenso la figura de l'emprenedor vulgar, aquell que s'ha hagut de buscar la vida, ha muntat una empresa per sobreviure a partir del que sap fer i té molt clar què respondre si li pregunten ola ke ase : treballar.