Fa un parell de setmanes, pocs dies abans del tradicional sopar de Nadal amb els que formem la nostra petita empresa, em van donar una sorpresa. La Núria, que es va incorporar a la família fa tot just un any, després d'una baixa maternal, se'm va apropar en silenci i em va dir en to solemne: "Hem de parlar". Fins ara creia que aquesta frase només te la deien el homes quan volien trencar una relació amb tu. Ara ja sé que, en termes empresarials, això també pot voler dir: "Estic embarassada".
El més sorprenent de tot en l'actitud de la Núria és que m'ho va dir amb certa por. I això que jo també sóc dona! D'una banda, aquest fet, en part (i de manera molt relativa), em fa posar contenta, perquè sé que els nostres treballadors han entès que aquesta aventura empresarial està començant i si no som un equip res no funciona. De l'altra, em fa pensar que si la Núria tenia certa por és perquè en el món de l'empresa ser dona i quedar-se embarassada a vegades està penalitzat.
No seré hipòcrita, i us diré que el primer que vaig pensar és: "Uf! Quin contratemps" (per no dir una altra paraula). Un cop passat l'ensurt inicial, naturalment, ens en vam alegrar per ella i li vam posar totes les facilitats per al que necessiti durant els propers mesos.
Per la naturalesa de la nostra empresa, trobar un substitut per a la Núria és pràcticament impossible. Quan la persona en qüestió estigués formada, la Núria ja estaria tornant a entrar per la porta. En els propers mesos, per tant, tocarà organitzar-se i repartir la seva feina, entre els socis treballadors i els que treballen a l'empresa com un més. La gestoria ja ens ha passat tota la informació sobre com impactarà la baixa maternal en els nostres comptes. Només ens queda llegir-la i preparar-nos per ser un menys durant uns quants mesos. M'estimo més no pensar què passarà quan sigui jo la que estigui embarassada. Tot arribarà.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora.
