Empreses 27/04/2014

Ocupació de valor afegit?

Jordi Bosch I Garcia
2 min

Hi ha un consens generalitzat sobre el fet que la nostra economia hauria d’orientar-se a activitats de valor afegit, basades en la informació i el coneixement i difícilment deslocalitzables.

Comparteixo aquest missatge però no la interpretació que moltes vegades se’n fa. Sovint la gent interpreta aquesta visió des d’una òptica esbiaixada, imaginant una Catalunya plena de científics, enginyers, consultors, dissenyadors, economistes... Jo en faig una interpretació una mica més àmplia. Catalunya hauria de tenir una població activa orientada a la maximització de la generació de valor global, no pas individual o sectorial. Una societat moderna, competitiva, dinàmica i emprenedora ha de tenir un teixit punta de llança i que aporti valor estratègic.

En general no tenim recursos naturals, però tenim molts altres actius que no podem abandonar en nom del valor i de la modernitat. Parlo per exemple de la ramaderia, l’agricultura o la pesca, que a mitjà termini esdevindran estratègics per fer front a la crisi alimentària de la qual aviat podríem veure les orelles, segons apunten els experts. Cal que siguem en la mesura del possible autosuficients en l’àmbit de l’alimentació i, per tant, que incrementem la quantitat i la qualitat de la producció. També podem parlar de la indústria. Si els preus dels carburants continuen pujant, deixarà de tenir sentit l’equació fabricar a la Xina i consumir a Catalunya. Si volem continuar tenint rentadores o cotxes, caldrà que conservem la indústria i la potenciem des del seu valor també estratègic. Generar llocs de treball vinculats a l’oci, la construcció o el turisme no és dolent, sempre que no trenqui l’equilibri estratègic que maximitzi el valor social. No ens cal formar enginyers o metges per oferir-los, només, oportunitats per treballar en la neteja o en l’hostaleria. I tampoc podem pretendre que tots els catalans tinguin un doctorat universitari. Sí, una societat ha de promoure llocs de treball de valor afegit en el seu teixit productiu; i sí, el valor afegit real ha de recaure en la combinació òptima d’activitats en tots els entorns estratègics.

stats