MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

Objectiu prioritari: incrementar la recaptació

Augment d'impostos indirectes, pujada de tipus reals de societats i lluita contra el frau són els instruments més utilitzats per fer front a la baixada de recursos públics00

La crisi ha desencadenat una onada d'ajustos fiscals de les administracions públiques Zoom

"Amb els impostos no es poden fer experiments, i en una situació de crisi econòmica cap govern s'hi atreviria". Tot i aquesta constatació de Valentí Pich, president del Consell General de Col·legis d'Economistes d'Espanya, la política fiscal és un dels instruments més poderosos en la política econòmica de les administracions públiques de la zona euro, incloent-hi l'estat espanyol. I la crisi ha desencadenat una onada d'ajustos fiscals encaminats a fer front als problemes financers d'aquestes administracions. Com han sigut aquests canvis?

Un informe de PwC Tax and Leal Services sobre tendències mundials en la política tributària descriu els principals factors de transformació dels impostos. Cada canvi busca intervenir en un o més dels tres grans objectius que persegueixen els impostos: recaptar, afavorir l'equitat i redireccionar el comportament. "En època de dificultats, l'objectiu recaptador dels impostos es fa encara més important respecte als altres", constata Pich.

1 __ REBAIXA DE L'IMPOST DE SOCIETATS

PwC destaca una tendència a la rebaixa del tipus general de l'impost de societats, "sempre paral·lela a l'ampliació de la base imposable de les empreses, amb mesures com, per exemple, eliminació de despeses deduïbles, limitacions en la compensació de les bases imposables negatives i supressió de deduccions", segons Pich.

En el cas d'Espanya, el tipus nominal s'ha mantingut, però augmenten els tipus reals que han d'assumir les empreses, i es redueix així la distància entre els uns i els altres. Amb aquest tribut, comenta Pich, "passa com en el mite de Sísif: es fan reformes per simplificar-ho, però amb les pressions dels diferents lobis s'acaba complicant". Amb aquest procés, el tribut acaba introduint diferents deduccions, que allunyen els tipus nominals del que acaben pagant realment les empreses, sobretot les més grans. Segons Pich, "a Espanya el tipus general ja està en la gamma alta, i el recorregut que té el govern i que està explotant és el d'eliminar deduccions".

2 __ IMPORTÀNCIA DELS IMPOSTOS INDIRECTES

El recent augment de l'IVA a Espanya és un clar exemple d'una altra de les tendències en la tributació internacional: el desplaçament d'impostos directes cap a indirectes. Actualment, el 36% de la recaptació prové dels impostos indirectes (com l'IVA i els impostos especials) i el 64% dels directes (com l'IRPF).

Pich sosté que es tracta d'un procés "molt consolidat". "No és lògic un tipus superior al 50% [el tipus marginal de l'IRPF arriba al 56% per a les rendes més altes a Catalunya]: allunyen les inversions i no tenen valor redistributiu", comenta l'economista. I afegeix que "la variable de l'equitat té un determinat recorregut i només amb impostos no pots garantir-la; si eleves l'IPRF, els executius poden decidir si viuen a Barcelona, Madrid o París".

En el cas de l'IVA el tipus general, al 21% des de l'1 de setembre, situa Espanya en l'entorn de la mitjana comunitària. En canvi, segons l'economista, l'administració té recorregut per augmentar l'impost mitjançant l'increment dels tipus reduïts (en el 4% i el 10%), una estratègia que ha adoptat, per exemple, Portugal.

3 __ REDUIR EL FRAU FISCAL

La col·laboració contra el frau, les normatives sobre preus de transferència i més control sobre les activitats dels contribuents fora del seu país és una altra línia d'actuació de les administracions. "L'anunci recent de la creació a Espanya de l'Oficina de Fiscalitat Internacional -indica PwC- és un exemple de la voluntat decidida de molts governs per incrementar la cooperació en la lluita contra l'evasió fiscal". En relació al frau, Espanya també ha emulat països com Alemanya, Itàlia i Grècia posant en marxa una amnistia fiscal dirigida a particulars. En el cas de les empreses, segons explica Pich, la lluita contra el frau resulta més complicada en una economia com l'espanyola, dominada per les pimes, que a Alemanya, amb més presència d'empreses grans.