Aquests mesos l'economia mundial ha estat patint tres importants incerteses: la crisi de l'euro, la frenada de la Xina i l'anomenat fiscal cliff dels EUA, és a dir, la possibilitat que a partir de l'1 de gener del 2013 es posin en marxa retallades de despesa i augments d'ingrés que puguin dur els EUA a la recessió. Les dues primeres s'estan resolent, però ¿van els EUA cap a l'Harmagedon que alguns pronostiquen? Per entendre què pot passar, cal situar-se al juliol del 2011, quan la falta d'acord entre el Congrés i Obama va portar el país vora la suspensió de pagaments i a la rebaixa de la qualificació del deute públic per Standard & Poor's.
Finalment, la catàstrofe no va tenir lloc, es va ampliar el límit del deute públic i es va assolir una solució transitòria que implicava que o bé hi havia acord o bé l'1 de gener del 2013 començarien les retallades i l'augment d'impostos de manera automàtica. La despesa més baixa equivaldria al 0,8% del PIB, mentre que els increments fiscals (supressió de retallades de Bush als més rics i d'Obama als impostos sobre els treballadors) implicarien un 3,2% del PIB. Aquesta detracció equivalent al 4% del PIB és el precipici fiscal que portaria els EUA a una nova recessió.
Els moviments dels últims dies apunten a un consens de mínims. L'empat polític electoral no s'ha solucionat i mentre Obama domina la presidència, els republicans manen al Congrés. El problema és que qualsevol acord, justament perquè serà de mínims (ara es parla d'un impost als més rics, que els republicans estarien disposats a acceptar), no resoldrà els problemes a mitjà termini. Segons el CBO (Congressional Budget Ofice), el dèficit per al 2012, que és d'1,2 bilions de dòlars, deixarà el deute federal en el 70% del PIB dels EUA, el més elevat des de la Segona Guerra Mundial. I, si no es modifica la política actual, s'arribaria al 92% el 2022, al 109% el 2026 i al 200% el 2037. Què passarà?
El més probable és un nou compromís que eviti una nova recessió, però que posposi la resolució dels problemes de fons de les finances públiques, que afronten, com al sud d'Europa, el dilema entre elevar impostos o reduir despesa. És a dir, acceptar que no es pot viure com abans i que el nivell de vida dels americans està condemnat a la reducció. Qui paga aquesta disminució és el problema. I la solució, més que difícil.
Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB.
