GLOSSARI
JOAN TARRADELLAS

OMT

Recentment el president del Bundesbank, Jens Wridmann, va comparar Mario Draghi amb Mefistòfil. A Faust el dimoni aconsella a l'emperador que imprimeixi diners sense límit. Weidmann es va oposar al nou programa de compra de deute públic del BCE, l'anomenat Outright Monetary Transactions, OMT. La idea és que el BCE compri il·limitadament ( outright significa sense límits ) el deute espanyol i italià que calgui en el mercat secundari per reduir-ne el cost.

El mercat secundari marca el cost del deute d'un país: Espanya emet (al mercat primari) un bo de 100 euros al 5% amb venciment a tres anys. L'inversor X paga 100 euros esperant rebre 5 euros anualment i 100 euros al venciment. Però poc després de comprar, X, nerviós en veure les previsions per a Espanya, decideix revendre el bo al mercat secundari. Troba un inversor Y que l'hi compra, però pagant 90 euros (Y també està nerviós). Y n'ha pagat 90 però rebrà d'Espanya 5 euros cada any durant tres anys més un pagament final de 100 euros. El rendiment del bo ha passat del 5% al 9%. Si Espanya vol emetre més bons, o bé ofereix un 9% o els inversors només compraran deute espanyol al mercat secundari.

L'OMT té alguns trets claus. Només es comprarà deute amb venciment màxim de 3 anys. A més, el país que vulgui activar-lo haurà de demanar un rescat formal i acceptar dràstiques mesures d'austeritat. Finalment, el BCE tindrà la mateixa prioritat que els altres compradors de deute a l'hora de cobrar en cas de fallida. Si l'OMT funcionarà o no ho sabrem quan algun país demani el mencionat rescat. No caldrà esperar gaire.