ELENA FREIXA

Nova batalla al Penedès: els petits cellers de cava s’independitzen

Una quinzena de productors creen Clàssic Penedès i es desmarquen de la DO Cava, que consideren desprestigiada

Nova batalla al Penedès: els petits cellers de cava s’independitzen / EDMON DE HARO Zoom

ELS CELLERS DEL Penedès acaben d’estrenar un espot que juga obertament la carta de la catalanitat per vendre els seus productes. Les vinyes de fons i una banda sonora d’Anna Roig. Aquesta apel·lació al consumidor té lloc en un moment molt concret en el sector i a Catalunya, quan una quinzena de productors de cava (ells n’han de dir escumós, i no cava ) acaba de crear una marca, Clàssic Penedès, per vendre els seus escumosos fora de la DO Cava. El motiu d’això és que veuen la DO Cava com un llast per prestigiar els seus productes i reivindiquen el dret de poder anar per lliure sota el paraigua de la DO Penedès i sense l’etiqueta cava, condemnada, segons diuen, a una eterna segona divisió davant, per exemple, del champagne.

La petita rebel·lió d’aquests cellers incomoda els grans tòtems del sector del cava, abanderats per Freixenet, que aposta per una estratègia força diferent que també queda plasmada al seu tradicional espot nadalenc. Freixenet brinda aquest any (el del seu centenari) apel·lant a la unitat. “100 anys més junts”, diu l’eslògan, amb el cantant David Bisbal i l’actriu María Valverde com a protagonistes d’un missatge que, es vulgui o no, té un rerefons polític lligat al moviment sobiranista. El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, ha sigut explícit en la seva crítica al procés independentista català en els últims mesos i s’ha erigit en una de les veus que defensa obertament la permanència de Catalunya dins d’Espanya.

El naixement de Clàssic Penedès no té motius polítics, segons asseguren els seus impulsors a l’ARA, que no neguen que fins a cert punt el context actual “pot ser beneficiós” per als petits cellers catalans. Així ho admet el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet. A més, en la qüestió hi ha un altre aspecte que té a veure amb l’autogovern: els productors d’escumosos Clàssic Penedès s’alineen amb una DO (la del Penedès) que depèn de la Generalitat, mentre que la DO Cava, malgrat la preeminència absoluta de Catalunya en el sector, aglutina productors de set comunitats autònomes diferents i depèn orgànicament de Madrid, del ministeri d’Agricultura.

La dispersió geogràfica de la DO Cava en set territoris diferents de tot l’Estat és una de les crítiques dels productors que han engegat Clàssic Penedès, que creuen que això resta credibilitat a l’hora de vendre un producte d’alta qualitat i prestigiar-lo als mercats internacionals. “Una DO ha d’estar lligada a un territori: no pot ser que sigui igual el que es fa a Almendralejo que el que surt del Penedès”, lamenta Albert Milà, el director de Mas Comtal, un dels cellers fundadors de Clàssic Penedès i pioner a abandonar el 2003 la DO Cava. El president de la DO Penedès corrobora que Europa exigeix “una referència territorial clara” que el cava no ofereix perquè els grans actors l’elaboren amb raïm portat de diferents zones.

Els impulsors de Clàssic Penedès són set productors que han abandonat la DO Cava i un grup de set més que mai n’havien format part però que han decidit posar els seus escumosos sota el paraigua de la nova ensenya. Tots junts, però, sumen tot just 600.000 ampolles en un mercat gegant en què la DO Cava en ven cada any 240 milions que surten de 247 productors de tot Espanya. “Confiem que la xifra augmenti amb altres productors atrets pel nostre projecte, que hem ideat no contra ningú sinó perquè creiem que és el camí que hem de seguir”, defensa Albet. A grans trets, les normes per poder sumar-se a Clàssic Penedès es concreten en el compromís d’elaborar els escumosos (no en poden dir cava al marge de la DO que en té registrat el nom) a base de raïm conreat al Penedès. També estableixen un temps mínim de criança en ampolla de 15 mesos abans de comercialitzar-lo, superior als nou mesos que demanen els estatuts del cava. Fora d’aquí, el sistema d’elaboració no varia, però l’objectiu dels productors és poder fugir de les limitacions de preu que imposa la imatge que s’ha creat (aquí i a l’exterior) al voltant del cava i de fins a on pot aspirar dins el rànquing del mercat.

DESPRÉS D’UN PERÍODE transitori de tres anys, els membres de Clàssic Penedès confien a poder vendre també un altre valor dels seus productes: un origen 100% ecològic, segons explica Albet. Així, els trets distintius seran territori, qualitat amb preus per ampolla que arrenquin als 7 euros i no per sota, i sostenibilitat.

La resposta de la DO Cava al degoteig de fugues en els últims deu anys ha passat per la defensa de la llibertat individual de cada empresa i, alhora, per la reivindicació d’un producte que ha aconseguit registres de vendes molt importants al mercat espanyol i també a l’internacional. Els 247 elaboradors dins del gran paraigua del Consell Regulador del Cava equivalen a més de 6.300 viticultors i més d’11.000 llocs de treball. La DO Cava reivindica que ha fet del cava l’escumós més exportat al món: arriba a 140 països.

El volum, però, no és el que mou aquests petits cellers del Penedès. “Volíem provar d’apujar el llistó de la qualitat”, defensa el director de Mas Comtal. Ell lidera un celler d’on surten cada any només unes 20.000 ampolles d’escumós, i esmenta la barrera amb què topen els caves d’origen espanyol quan surten a fora: “Et trobes que vols posicionar el teu producte i et diuen que, com a cava espanyol, potser no has de tenir tantes pretensions”.

Clàssic Penedès diu que qualsevol vincle amb el context polític és pura coincidència i que fa més de dos anys que treballen en el projecte. Però el rum-rum polític envolta des de fa anys, ho vulguin o no els productors, el negoci del cava. Ha esdevingut un dels productes sensibles al boicot quan les tensions entre Madrid i Catalunya apugen el to, sobretot des que va ser instrumentalitzat el 2003 per alguns polítics i mitjans de comunicació amb crides a no consumir-ne pel seu origen català. Per als fabricants, però, això és aigua passada i asseguren que el mercat espanyol s’ha estabilitzat. També hi ha jugat a favor la irrupció de grans cellers com els García Carrión i la seva filial Jaume Serra al Penedès, que serveixen el cava a la cadena valenciana Mercadona. Justament aquesta irrupció de la marca blanca i la pressió a la baixa dels preus ha sigut un dels detonants perquè els creadors de Clàssic Penedès s’hagin allunyat de la DO i provin sort en solitari amb una nova etiqueta.