GOVERN CORPORATIU
XAVIER GRAU

Només el 16% dels consellers de l’Íbex-35 són dones

Al ritme actual, caldrien 30 anys per assolir que hi hagi un 40% de presència femenina als consells d’administració de les grans corporacions

NOMÉS HI HA 74 DONES entre els 466 membres del consell d’administració de les 35 empreses de l’Íbex. Sembla que la paritat de sexes és una assignatura pendent a l’empresa espanyola, no només a les de l’Íbex, sinó també a empreses més petites. I el tap no és només als consells d’administració. També a l’alta direcció la majoria són homes. L’anomenat sostre de vidre no s’ha trencat tot i les bones intencions de la Unió Europea i dels diferents governs espanyols. L’última legislació és el projecte de llei sobre societats de capital aprovat pel consell de ministres. Si el Congrés l’aprova tal com està redactat serà un nou brindis al sol, ja que deixa en mans de les mateixes empreses potenciar el paper de la dona i no preveu quotes ni sancions.

El mateix govern espanyol ho reconeix. El 50% de la població mundial són dones, i també sis de cada deu estudiants a les universitats. Però només un 16,6% dels consellers de les empreses de l’Íbex eren dones segons les últimes dades del 2013. La mitjana europea no és gaire millor, del 18%. Al govern li preocupa que això suposi la pèrdua de talent femení, però deixa a la voluntat de les empreses posar-hi remei. L’Estat creu que per millorar la situació s’ha d’apel·lar a la responsabilitat corporativa i d’igualtat d’oportunitats, segons explicava recentment la secretària d’estat de Serveis Socials, Susana Camarero, que diu que es tracta “de convèncer, no d’imposar” la paritat.

Les mateixes empreses reconeixen que no segueixen els criteris de paritat. En les seves memòries de responsabilitat social corporativa en fan menció. Amb el fet de dir que no compleixen n’hi ha prou, però intenten excusar-se. Algunes argumenten que els consellers s’elegeixen en funció de criteris d’idoneïtat i professionalitat, que en principi no van contra les dones, però a la pràctica n’hi ha poques als consells d’administració. Altres donen la culpa als socis. Els consellers dominicals es nomenen a proposta dels accionistes de referència i resulta que gairebé mai són dones. Una altra excusa és comparar-se amb el veí, i dir que, encara que només hi hagi una dona al consell, es compleix més que la competència, que no en té cap.

Hi ha diversos estudis sobre la situació. La conclusió és sempre la mateixa. La millora és molt lenta. Fins i tot hi ha qui diu que al ritme actual es tardaria 30 anys a aconseguir que el 40% dels consellers siguin dones. Hi ha empreses amb molta feina per fer. Un estudi recent de CCOO destacava que Gas Natural, Sacyr i Técnicas Reunidas no tenen cap dona al consell. Qui té una millor proporció és Jazztel (quatre de deu, el 40%), Red Eléctrica amb el 36,4% i Acciona amb el 30,8%.

PwC també acaba de presentar un informe, però en aquest cas va més enllà de les companyies de l’Íbex. L’estudi analitza un total de 7.500 empreses. Les dones suposen el 45% dels llocs de treball, però només el 22% entre directors de departament o de negoci. I només el 5% dels llocs de consellers delegats. El límit perquè les dones escalin a l’empresa són, sobretot, la conciliació amb la vida familiar. Però el canvi pot venir del mateix negoci. Ja hi ha inversors que volen dones perquè són les que compren el 65% dels productes de consum i el 50% dels d’inversió.