El protocol familiar és una peça capital per construir el futur d’una pime o d’una gran corporació. L’enginyer industrial, màster d’Esade i catedràtic de l’Iese així ho fa constar en el llibre Sí, quiero. El compromiso de la familia empresaria, que ha elaborat amb el periodista Carles M. Canals. El traspàs de la gestió del fundador a les generacions posteriors és una altra de les principals consideracions de la publicació.
¿És veritat que les terceres generacions d’una empresa familiar malbaraten l’herència?
Si passa això és que el fundador no ho va acabar de fer bé. Cap empresa familiar no té sortida si no compta amb un veritable esperit emprenedor. Al marge d’això, cal un protocol familiar que fixi les condicions de futur. Les propostes de la família han d’arribar, a través del consell de família, al consell d’administració o al president de l’empresa, per exemple. En cas contrari, es podrien produir malentesos.
Com es gestiona una empresa familiar?
És un error d’alguns emprenedors tractar de continuar entrant en els detalls operatius ordinaris. El màxim executiu acabarà desbordat per les menuderies del dia a dia.
¿S’ha de saber treballar en equip?
Delegar és un art que demana entrenament. El màxim executiu ha de vèncer la temptació de ficar-se en les tasques dels seus col·laboradors, confiar de veritat en la seva responsabilitat i deixar a les seves mans les funcions operatives per dedicar-se ell a l’estratègia i el llarg termini.
Quan s’ha de retirar el fundador?
Quan ja s’ha format el successor, potser el deure més important del fundador és retirar-se a temps i de veritat. Retardar la successió de manera voluntària i deliberada, sense motiu que ho justifiqui, és una falta d’ètica. Per donar per acabat el procés de successió, cedir a una altra persona el títol de màxim càrrec és insuficient: s’ha de deixar d’exercir-lo. S’ha d’esforçar positivament per no boicotejar al successor.
Quina relació ha de tenir la companyia i el patrimoni familiar?
S’han de separar bé els diners de la família i els de l’empresa. Per molt informals que siguin les relacions entre els dos àmbits, l’accés a la caixa de l’empresa ha d’estar prohibit per a qualsevol parent, treballi o no en el negoci, independentment del percentatge d’accions que tingui o del lloc directiu que ocupi. Si empresa i família són peces d’una mateixa cadena, actualment l’element més dèbil és la família. En tot cas, s’ha d’evitar que el consell de família es converteixi en un consell d’administració a l’ombra.
