Nokia segella l'adéu dels pioners del mòbil

Hi ha moltes possibilitats que hàgiu sigut propietaris d'algun dels telèfons mòbils que podeu veure en aquestes pàgines, o d'alguna versió molt similar. Són supervendes d'entre mitjans dels 80 i principis dels 2000. Però aquesta no és l'única característica que tenen en comú els terminals. Van ser dissenyats i fabricats pels pioners de la indústria que avui són l'ombra del que van arribar a ser.

La compra de la branca de telefonia mòbil de Nokia per 5.440 milions d'euros per part de Microsoft, fa prop de dues setmanes, va segellar el tancament d'una era. Els pioners de la indústria -Ericsson, Motorola i Nokia, especialistes del maquinarique fins fa pocs anys es repartien el mercat mundial de la telefonia mòbil- han quedat absorbits per empreses del món del programari i atropellats per la revolució iPhone d'Apple, que els va agafar fora de joc.

Google, propietària del sistema operatiu que més smartphones fan servir al món, Android, es va quedar Motorola l'any passat per fabricar els seus propis terminals. Va ser un moviment idèntic al que va fer Microsoft, responsable del sistema operatiu Windows Phone amb Nokia. Google, però, va pagar 9.400 milions per Motorola, el doble que Microsoft per Nokia, tot i que la companyia finlandesa ven més mòbils (i també té més pèrdues) que la nord-americana.

El cas d'Ericsson és una mica diferent, perquè el comprador no va ser una empresa de continguts, sinó un històric de la tecnologia que també produeix continguts (especialment musicals i cinematogràfics). La companyia sueca treballava en associació amb la japonesa Sony en el mercat dels mòbils fins fa dos anys. A finals del 2011 la companyia japonesa va pagar 1.050 milions d'euros a Ericsson per quedar-se tot el negoci dels mòbils.

En els tres casos, la compra va ser del segment mòbil, mentre que l'empresa originària es va quedar altres branques de negoci més purament tecnològiques, com la gestió de xarxes i la fabricació de components: van girar l'esquena al segment de consum.

I aquest club dels pioners comprats per grans companyies podria ampliar-se aviat, perquè una altra marca en hores baixes, la canadenca BlackBerry -que va arribar a ser el referent dels telèfons intel·ligents als entorns de negocis- està en venda.

Visió global

"L'estratègia guanyadora és la que té una visió més global del mercat", considera el director general de Roca Salvatella, Marc Cortés. Segons la seva opinió, el pecat d'aquestes companyies -i d'altres com Alcatel, que també ha passat a tenir una posició testimonial en el mercat- és que s'han concentrat massa en la fabricació dels aparells i han oblidat la resta d'elements.

En efecte, el focus que posaven aquestes companyies en la tecnologia els permetia crear productes molt solvents (Nokia es va consolidar perquè feia productes molt duradors, molt apreciats als països emergents). Però el mercat cada cop se centra menys a buscar mòbils duradors i resistents i més en la integració d'unes aplicacions i serveis que aquestes companyies no han estat capaces d'oferir.

Mentrestant, gegants com Google -nascut a partir d'un cercador- no han fet res més que anar diversificant el negoci per oferir cada cop més serveis, fins a abastar, en última instància, també la fabricació dels aparells, amb la compra de Motorola, l'inventor del primer telèfon mòbil comercial.

"El món digital és cada cop més de serveis que de productes", explica Cortés. Segons l'expert, és imprescindible per a les empreses tecnològiques "guanyar perspectiva" i tocar moltes tecles, perquè, al llarg de la (breu) història de l'era digital, hi ha hagut molts canvis en els equilibris: "Al principi dominaven les operadores, després els fabricants i ara els desenvolupadors del sistema operatiu".

Així, controlant tots els passos del procés, empreses com Google i Microsoft s'intenten assegurar que no perdran el tren del mercat, com els ha passat a les empreses que només han mirat cap a una part del procés (com les que han acabat comprant).

Aquesta estratègia recorda la que ha dut a terme històricament Apple (fabrica des de sempre els seus ordinadors i mòbils, a diferència de Microsoft i Google, que fins ara només hi posaven el sistema operatiu). Ara, però, un i altre estan imitant el seu competidor, com ho demostren les compres.

En efecte, gran part de la culpa del declivi dels pioners del mòbil s'ha de buscar a Cupertino (Califòrnia), on hi ha la seu d'Apple. L'invent de l'iPhone, el 2007, per part de la companyia presidida aleshores per Steve Jobs va revolucionar el mercat del mòbil a un ritme que els antics gegants, de gran experiència tecnològica (i menys solvència comercial) no van ser capaços de seguir. Però el seu declivi el van precipitar també els gegants asiàtics, com Samsung i HTC, que van abraçar el sistema operatiu Android creant smartphones més semblants al d'Apple que als que aleshores fabricava, per exemple, Nokia (que tenien tecles, i sistemes operatius poc orientats a compartir continguts i que pensaven més en els entorns empresarials). Aquestes companyies van llegir el missatge del mercat abans que els pioners, i van acabar desterrant-los en el top de vendes.

Europa, sense marques

L'absorció dels pioners té una altra conseqüència: Europa es queda sense referents en el mercat dels dispositius mòbils. El domini que havia tingut Nokia, sumat a les vendes d'Ericsson i altres companyies que també estan en hores baixes com la francesa Alcatel, havia convertit Europa en líder absolut del mercat fa una dècada. Per mèrits propis (per culpa de la caiguda de vendes), les marques europees van acabar perdent aquest liderat en favor de les asiàtiques, com Samsung, i les americanes, com Apple.

Però les compres d'Ericsson i Nokia han acabat de desterrar del mapa les empreses del continent, que han passat a tenir un paper testimonial en la fabricació de terminals -es conserven líders de mercat, com Telefónica i Vodafone, en el camp de les operadores.

No en tots els casos l'adéu empresarial d'aquests pioners significa la fi de la marca comercial. El valor històric d'ensenyes com Nokia i Motorola és un intangible valuós. Google ha anunciat que, de moment, mantindrà la marca en els telèfons que produeixi, mentre que Microsoft es va assegurar en l'acord de compra poder fer servir la marca Nokia en els terminals. Tot i així, Steve Ballmer, president de l'empresa fundada per Bill Gates, va deixar entreveure canvis en el naming (estratègia de noms) dels futurs terminals. "Crec que probablement podem oferir alguna cosa millor al consumidor que Nokia Lumia Windows Phone 1020", va dir l'executiu en una entrevista.

És a dir: que si Microsoft vol podria fer desaparèixer la marca Nokia dels seus terminals, de manera similar a com ho va fer Sony el 2012, després de comprar el 50% de Sony Ericsson. Aleshores la marca va començar a comercialitzar els seus smartphones amb la marca Sony i la família Xperia, i va esborrar definitivament del mapa qualsevol referència a la històrica Ericsson.

La pròxima evolució del sector, segons Cortés, serà la importància creixent dels creadors d'aplicacions, que són el següent objectiu dels grans gegants informàtics, en el marc d'aquesta estratègia d'ampli espectre. La quantitat i la qualitat d'aplicacions disponibles per a una plataforma és un factor cada cop més important a l'hora de decantar-se per un telèfon o un altre. Els fabricants ho saben, i per això intenten nodrir els seus mercats d'aplicacions amb subvencions als desenvolupadors.