La Noguera: Una economia agrària que mira al cel
La comarca amb més extensió de Catalunya només té 40.000 habitants i és també la que té més dependència del sector agrícola i ramader
És la comarca més gran de Catalunya, però la seva població total tot just passa dels 40.000 habitants. I també és la comarca on el sector primari té més importància des del punt de vista de l'economia. Es tracta de la Noguera, una comarca de la demarcació de Lleida que fa frontera amb set comarques catalanes i amb la Llitera i la Ribagorça, a la Franja de Ponent. De què viu aquesta comarca? Què caracteritza la seva economia?
Per Ramon Morell, professor del departament de geografia i sociologia de la Universitat de Lleida, la Noguera és una comarca típicament agrícola i ramadera, amb els avantatges i desavantatges d'aquesta circumstància. "Si considerem la seva evolució des del 2007, la comarca, igual que totes les demarcacions agràries, ha aguantat millor la crisi, en tant que aquest sector no està tan subjecte al cicle econòmic; però si descontextualitzem i anem més enllà de la crisi veiem que és una comarca problemàtica".
Els rics del sud
Segons Morell, l'economia de la Noguera es diferencia al nord i al sud. En el sistema urbà de Balaguer, la capital, l'economia del sud es veu influenciada per les grans ciutats de la província, Lleida, Tàrrega i Mollerussa, "amb efectes multiplicadors molt importants" i més presència de petites activitats industrials. La part septentrional de la comarca, en canvi, pateix l'aïllament derivat de la seva orografia, la dispersió de poblacions pel vessant meridional de la serra del Montsec i les escasses infraestructures.
En tot aquest territori, els serveis només representen el 47,3% del PIB comarcal. Tot i ser el primer sector en importància, aquest percentatge és força baix, tenint en compte que al conjunt de Catalunya els serveis generen el 69,4% de la renda bruta global. En segon lloc hi ha el primari, amb un 24,7% del valor afegit brut comarcal.
Productes de l'horta i fruiters al canal d'Urgell i de secà a la resta de la demarcació comparteixen terreny amb la ramaderia, especialment el porcí. En total, la Noguera sumava l'any 2009 (últim exercici amb dades disponibles) amb 3.060 explotacions agràries, d'un total de prop de 61.000 a tot Catalunya. "La ramaderia ha salvat l'agricultura a Lleida i ha deixat de ser una activitat secundària del sector primari", sosté Morell. "El problema és que tot i que hi ha molt cap de bestiar falten escorxadors i els animals s'han de portar fora de Lleida", conclou.
Indústria: prop de zero
Les principals empreses de la Noguera per facturació estan lligades al sector agrari, com és el cas de Piensos del Segre i Cereales Torremorell. La tercera, del sector energètic, és Orus Energia.
L'última activitat industrial de rellevància va desaparèixer fa prop de vint anys. Es tracta d'Inpacsa, un grup paperer propietat de la família de l'exalcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles i que havia passat a mans del grup israelià KIO. "Hi havia una excessiva concentració en el sector paperer i el tancament d'Inpacsa va suposar un sotrac que encara no s'ha superat", comenta Morell.
Actualment, l'activitat industrial a la Noguera només representa el 12,3% del valor afegit brut, gairebé la meitat que arreu de Catalunya, on la indústria és responsable del 21,1% de la riquesa. Les centrals hidroelèctriques dels pantans de Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Canelles i Santa Anna són algunes de les activitats industrials que perduren actualment.
El turisme tampoc compta amb un pes significatiu, tot i que Morell l'identifica com un camp d'oportunitat. L'any 2013 la demarcació tenia només 22 establiments hotelers amb un total de 660 places, a més de 44 allotjaments de turisme rural. Els jaciments arqueològics i l'observatori astronòmic del Montsec són dos atractius autòctons. L'últim, de fet, compta amb una iniciativa específica, el Consorci del Montsec, que té com a objectiu aprofitar les potencialitats de la serralada per la millora de la situació macroeconòmica a partir de l'astronomia. En aquest sentit, el Parc Astronòmic Montsec (PAM) pretén "aprofitar les aptituds i potencialitats de la zona del Montsec per a la realització de recerca, formació i divulgació de la ciència, en especial de l'astronomia". El PAM explota unes característiques úniques, que fan del Montsec el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i del Centre d'Observació de l'Univers (COU).
