PORCA MISERIA
NICOLA PADOVAN

No puc parlar del Papa

Confesso que ho he intentat. Volia escriure un article sobre la Baguetina Catalana (vaig criticar la seva imatge l'altre dia per Twitter i m'han titllat d'esnob pringat ) però no puc resistir-me a parlar del Papa. Ho sento. Un italià és un italià, fins i tot a Catalunya. Vull que quedi clara una cosa sobre això: no m'agrada que hagi dimitit. Un papa és un papa, no un entrenador del Barça. Ara, si fem un paral·lelisme amb el món empresarial, quants directius teniu a les vostres empreses que haurien d'abandonar el càrrec? Quants propietaris ja caducats, que gestionen un negoci que ja no entenen, haurien de deixar el càrrec a mànagers professionals? Això passa molt a Itàlia, sobretot en les empreses familiars, on poden produir-se autèntics desastres.

Recordem la Fiat, que va passar èpoques nefastes en l'última fase de gestió de la família Agnelli i que ha millorat només amb l'entrada d'un Marchionne. Ara, això sí, el papamòbil és un Mercedes.

Déu meu, he fet broma del Papa… culpa vostra!