No digui internet, digui Amazon

Quan un internauta pensa en gegants de la xarxa li vénen al cap noms com Google i Facebook. Però quan ho fa una empresa probablement qui se li apareix és Amazon. La divisió Amazon Web Services (AWS) que va crear fa 10 anys per comercialitzar la capacitat sobrant de la seva infraestructura de comerç electrònic és el proveïdor preferent de serveis al núvol per a organitzacions públiques i privades, amb un domini del mercat que Werner Vogels, el seu director de tecnologia, es permetia presumir fa pocs dies a Madrid d’una capacitat pròpia que multiplica per 10 la dels seus 14 rivals principals... junts. Entre els rivals té Microsoft, IBM o Google. AWS ja factura 10.000 milions de dòlars anuals, més d’un terç del total d’Amazon, i el trimestre passat es va disparar un 64% interanual. Aquest creixement és encara més espectacular si es té en compte que ha abaixat preus 51 vegades en la dècada que fa que funciona.

La llista de preus d’AWS és llarguíssima: ofereix una varietat enorme de serveis d’emmagatzematge, processament i transmissió de dades a tota mena de clients, des d’empreses incipients fins a grans corporacions com General Electric, que ha tancat 30 dels 34 centres de dades que tenia i n’ha traspassat l’activitat a AWS. De fet, internet li queda petit a AWS: guarda tantes dades que alguns clients no les envien per la xarxa, sinó per missatgeria en discs durs xifrats especials. Però la voracitat d’AWS no té límits: ha obert serveis per processar dades de sensors d’internet de les coses i ha posat en marxa una granja amb centenars de telèfons mòbils de diferents models a què els creadors d’aplis poden accedir a distància per provar-ne el funcionament. I regala 3,2 milions de segons mensuals de computació a qualsevol desenvolupador que vulgui provar un servei nou, perquè sap que, si funciona, no marxarà a un núvol de la competència.