TENDÈNCIES
JORDI SABATÉ

(No és cap broma): El periodisme és or i les xarxes ho saben

Facebook, Instagram, Pinterest i Snapchat volen que el periodisme digital entri en les seves plataformes i servir-lo ells mateixos

(No és cap broma): El periodisme és or i les xarxes ho saben Zoom

La recent notícia que el servei de missatgeria efímera Snapchat planeja contractar periodistes per cobrir les pròximes eleccions presidencials als EUA ha posat al descobert el creixent interès de les xarxes socials que la informació de primera mà circuli pels seus canals, no només compartida pels usuaris, sinó també com una font d’origen pròpia. Snapchat, que es va fer famosa per rebutjar una milionària oferta de compra de Facebook el novembre del 2013, és un servei de missatgeria com WhatsApp, amb la diferència que els missatges desapareixen del mòbil del destinatari en menys d’un minut.

En principi ha tingut molt èxit entre els adolescents i com a eina de relacions íntimes per la seva discreció, però ara els seus creadors volen donar-li també un ús informatiu per emetre notícies, fotografies i vídeos en temps real sobre el que passa en les eleccions presidencials nord-americanes. Fa uns mesos ja van dur a terme una exitosa experiència amb les informacions de l’última nevada que va afectar els EUA i, a més, han arribat a acords amb el punyent servei de notícies Vice News per establir canals dins de la plataforma.

Però Snapchat no és ni l’únic servei social ni el primer a pretendre que els mitjans de comunicació prenguin posicions en el seu interior, o bé a crear ells els seus propis mitjans periodístics. Fa uns mesos, la notícia que Facebook havia arribat a acords amb alguns dels principals diaris digitals -entre els quals 'The New York Times', 'The Guardian' i la BBC- va sacsejar el sector periodístic. A més dels citats, nous mitjans tan populars com BuzzFeed i Upworthy planegen crear les seves pròpies delegacions dins de Facebook.

Tant el cas de Snapchat com el de Facebook posen en evidència que la informació digital és un negoci cada vegada més gran. L’any passat l’empresa mesuradora d’audiències ComScore va assegurar que el benefici publicitari digital havia superat globalment el d’altres suports, com el paper i la ràdio, i que per al 2018 preveia que s’igualaria al de la televisió. La informació és el nou or digital; les xarxes socials ho saben i no volen perdre l’oportunitat d’explotar-ho. Per això proposen compartir el benefici publicitari en proporcions d’un 70% per al mitjà i un 30% per a la xarxa, tant en el cas de Facebook com en el de Snapchat amb Vice.

A més, altres xarxes també s’han apuntat a incloure informació en les seves pàgines. Un dels primers exemples va ser la xarxa de fotografies Pinterest, que el 2013 va arribar a acords amb diversos mitjans americans perquè, a més d’imatges, els seus usuaris també poguessin compartir notícies als seus murs perquè les veiessin els seus contactes. Per la seva banda, Instagram també ha començat a contractar periodistes amb la intenció de promocionar usuaris que siguin notables en el maneig del servei i a més dotar de contingut les fotografies promocionals de l’empresa mateixa.

Un altre cas és el de la cadena Sky News, que va comprar el 10% d’una xarxa social d’emissió en directe anomenada Zeebox, en previsió de muntar el seu propi canal per a mòbils.

Però potser la primera xarxa a adoptar un sentit periodístic clar ha sigut Twitter, favorita de molts professionals del mitjà i en la qual es comparteixen nombroses fotografies i vídeos de contingut periodístic, així com enllaços a notícies. No obstant això, tot i vessar d’informació, Twitter no ha aconseguit fins ara rendibilitzar el seu negoci publicitari. Potser ho farà a partir d’ara amb la nova eina per emetre vídeos en directe, anomenada Periscope, que va comprar fa pocs mesos i amb la qual buscava frenar l’efecte d’una altra aplicació molt similar, Meerkat.

Totes dues permeten gravar un esdeveniment amb un mòbil i emetre’l en directe als contactes, però amb Periscope el poden veure els usuaris a Twitter. Aquest fet ha comportat el fenomen que alguns analistes han anomenat efecte Periscope : es tracta de les emissions en directe de partits de futbol o altres esdeveniments esportius que fan usuaris que compren l’entrada per veure’ls en directe, però que després ho emeten via Twitter als seus contactes. L’últim episodi de l’efecte Periscope va ser el combat pel títol mundial de boxa en la categoria wèlter, que va ser presenciat per més usuaris via Periscope que per les televisions que havien comprat els drets d’emissió. Potser la informació és or, però el debat és si realment té amo.