VIDEOJOCS
JORDI SABATÉ

Nintendo, un gegant que trontolla al segle XXI

La companyia japonesa, pionera de la indústria del videojoc, encara el seu tercer any seguit amb pèrdues després de les baixes vendes de les seves videoconsoles

Que Nintendo, una empresa amb 125 anys d’història -va néixer a Kyoto el 1889 com una editora de jocs de cartes tradicionals-, informi de tres anys de pèrdues pot semblar una adversitat inherent a l’ofici. Són tres anys davant 122 d’èxit, de guanys imparables i d’obrir mercats en el món del videojoc amb algunes de les primeres videoconsoles existents, com la Game Boy, i amb títols tan llegendaris -i ja patrimoni cultural- com Super Mario Bros i Pokemon.

No obstant això, quan aquests tres anys negres han vingut seguits i són els últims tres, quan vénen precedits d’una suau però imparable corba descendent des que -a principis dels noranta- Nintendo dominava el 90% del mercat japonès del videojoc i gairebé el 70% del nord-americà, potser hi ha motiu per preocupar-se. Almenys per pensar que cal canviar d’estratègia.

Fa unes setmanes, la companyia va presentar els resultats de l’any fiscal 2013, que finalitzava al març, i va reconèixer que encara que les pèrdues a escala mundial s’havien reduït a una tercera part de les del 2011 -uns 628 milions de dòlars-, seguien sent importants, fregant lleugerament els 229 milions de dòlars. A Espanya la pèrdua total va ser de 77.000 euros.

Des de la seu a Tòquio es va voler mostrar el costat positiu de la recuperació progressiva de les vendes i es va incidir anecdòticament que amb el passiu acumulat per la companyia, uns 10.500 milions de dòlars, es podia estar 37 anys seguits perdent 229 milions. Però més enllà de les aparences, hi ha preocupació. La veritat és que Nintendo ho fia tot, en un moment de crisi mundial, al consum a la carta de la seva consola Nintendo Wii U i els jocs que inclou.

Tot i així, encara que les vendes han pujat a uns 2,7 milions d’unitats, no són suficients per entrar en guanys. Per si fos poc, al problema del baix consum s’hi afegeix la competència de rivals que any rere any han anat a més en la seva oferta i en la innovació. Avui Sony, amb la PS Vita i la PlayStation 4, i Microsoft, amb la Xbox One, superen en vendes les consoles de Nintendo.

Tot i que no sempre ha estat així, aquesta és una tendència que s’ha anat confirmant sobretot des del canvi de segle, com si Nintendo s’hagués quedat mentalment al segle XX. El 2000 l’empresa venia 100 milions d’unitats de la seva consola portàtil Game Boy, mentre es presentava la PlayStation 2, de Sony, amb el joc Metal gear solid 2: Sons of liberty, un concepte gràfic totalment diferent i fins llavors només present als PC.

Començava a parlar-se a més de la Xbox, una futura videoconsola de Microsoft que apostaria per portar els jocs amb gràfics complexos de l’ordinador a la tele de la sala d’estar. Tant Sony com Microsoft van encertar l’aposta i es van posicionar ràpidament al mercat dels videojugadors, i van donar el primer cop de colze a Nintendo.

L’empresa va reaccionar molt bé amb la presentació, quatre anys més tard, de la seva consola portàtil DS, amb jocs d’intel·ligència per a adults, i l’any següent amb el llançament d’una nova videoconsola fixa, l’esperada Wii. Amb la Wii va trencar el concepte clàssic de videojoc amb comandaments gràcies al seu joystick sense fil i gestual Wii Remote, que permetia jugar tant a la pantalla com en la realitat. Així va batre tots els rècords de vendes: sumant la DS i la Wii, Nintendo recuperava el 2007 el ceptre de líder del món del videojoc.

Però altre cop Nintendo es va adormir, i les grans innovacions que van suposar les dues videoconsoles no van tenir continuïtat aparent en el temps. Al contrari, van ser els seus rivals els que, novament, van tornar a avançar el gegant japonès amb dispositius tan atractius com el Kinect per a la Xbox 360 i el comandament Dualshock 4 de la PlayStation 4-els dos creen un camp que permet jugar amb els gestos- o la plataforma per jugar als videojocs en el núvol que va crear Sony i que fa que es puguin comprar a internet sense necessitat de descarregar-los.

Nintendo va contraatacar a aquestes innovacions. Primer va llançar la seva plataforma de videojocs en línia tant per a DS com per a Wii U, la Wi-Fi Connection. Però el tipus de joc de la marca no va tenir la resposta desitjada per aquest mètode d’accés i fa cosa d’una setmana la plataforma va tancar definitivament.

D’altra banda, el 2012 va aparèixer una nova versió de la Wii -la Wii U- que, a més dels seus comandaments gestuals anteriors, n’incloïa un altre en forma de tauleta tàctil per jugar a distància, i també per poder portar el videojoc a la tauleta quan es vulgui: el U Game Pad. Malgrat que de moment aquesta videoconsola no ha tingut l’èxit esperat -almenys no ha pogut fer sortir de pèrdues Nintendo-, molts analistes coincideixen que la tauleta U Game Pad va ser un encert, ja que va intuir la translació que actualment s’està produint en les plataformes de joc.

Segons diversos estudis, els videojugadors estan abandonant les videoconsoles clàssiques per utilitzar els smartphones i les tauletes com a suport per a les seves partides digitals. A més, semblen no voler lligar-se a cap marca en concret i s’estimen més comprar videojocs d’estudis independents. Davant els interessos comercials de les marques que hi ha darrere les videoconsoles, mòbils i tauletes es comporten com a suports multiplataforma i sense restriccions territorials.

En aquest sentit, Nintendo podria estar més preparada amb el seu U Game Pad que les seves competidores per fer un nou salt innovador cap a un mercat amb títols potser de fabricació no tan costosa - Grand Theft Auto va costar 300 milions de dòlars-, pero sí amb més varietat de temàtiques. Tant Microsoft com Sony estan més lligades a un maquinari que té unes necessitats importants de processador i pantalla i la compra del qual, a més, està molt condicionada al fet que l’oferta de jocs disponibles coincideixi amb els gustos del jugador que el farà servir.

Addicionalment, Nintendo té un cop amagat que podria donar-li resultat cap al 2016. Es tracta del llançament d’una videoconsola de baix cost que està pensada per a mercats emergents, com ara la Xina i altres països del sud-est asiàtic. A més, combinaria el cost favorable amb un format de tauleta, potser incloent-hi el sistema operatiu Android. Es creu que la fabricació ja està en marxa i podria sortir al mercat al llarg del 2015. Tornarà a regnar Super Mario? Només el temps ho dirà.