PERFIL
Empreses 02/11/2014

Ni empresari, ni gerent: taverner

Miquel Tapias és el propietari d’Espinaler i pertany a la quarta generació familiar d’un negoci que ara mira de professionalitzar

Jordi Planas
4 min

La taverna Espinaler és una icona del Maresme gràcies a la seva salsa. L’elaboren des dels anys 50, i la utilitzen per acompanyar els seus platets de conserves. “Vam ser els primers a substituir el got de vi pel vermut i el producte gurmet”, explica Miquel Tapias. És el propietari d’Espinaler, una empresa familiar, situada a Vilassar de Mar, que va néixer com a taverna l’any 1896.

Membre de la quarta generació, Tapias va entrar a treballar al negoci familiar el 1970. Tenia només 17 anys. “No sóc ni un empresari ni un gerent, tota la vida he sigut un taverner”, puntualitza. Amb ell al capdavant, la companyia va canviar de rumb el 1975, quan va decidir comercialitzar la seva salsa. Això els va posicionar en moltes llars catalanes i els va convertir en un negoci funcional dedicat a la restauració i el comerç. “Cinc anys després vam crear la nostra marca de conserves”, especifica. Actualment ja tenen més de 150 referències de productes gurmet.

Durant els 40 anys que fa que està al capdavant del negoci ha hagut de renunciar a més d’un projecte. “La falta de formació m’ha frenat en determinades ocasions”, diu. Així, en l’última dècada ha rebutjat diverses propostes per expandir-se. “Si m’hagués rodejat d’un equip directiu més qualificat que jo potser hauria enfocat millor el camí”, reconeix. Lamenta no haver-ho fet, però assegura que tot aquest temps ha estat dedicat a la gestió del dia a dia. “No he tingut ambició per mirar més enllà”, assumeix.

A PRINCIPIS D’AQUEST ANY, però, Tapias no va tenir més remei que contractar un director general extern a la família. “Si volíem continuar creixent, havíem de posar peces de més vàlua”, afirma. També va incorporar els seus dos fills al capdavant de la gestió, i va crear nous departaments de màrqueting, comunicació i exportació més adaptats a les necessitats de la companyia. Amb aquests canvis, cinc persones van passar a constituir el nou consell de direcció: els tres membres de la família, el director general i el cap d’administració.

Sobre el seu lideratge, l’empresari català té clar que no ha desvirtuat l’esperit familiar del negoci i que ha prioritzat la qualitat del producte i la proximitat del tracte amb el client. Intueix que gràcies a això s’han convertit en un referent del gurmet a Catalunya. I ho celebra: “Quan vaig entrar al negoci només teníem una petita taverna, en canvi ara som coneguts a tot el territori”.

Tot i la recessió, Tapias sosté que han incrementat les seves vendes any rere any: “Hem obtingut el creixement més important de la nostra història durant la crisi”. I no es mostra preocupat pel fet que Espinaler tingui un nínxol de mercat que no supera el 5%. “Els nostres clients són exigents i valoren la qualitat. No mengen qualsevol cosa”, assegura. Segons diu, els seus locals s’omplen cada dia més de ciutadans d’altres indrets que van expressament a Vilassar de Mar per visitar-los. “Això té molt de mèrit perquè el flux de gent que passeja per aquí és molt inferior al de Barcelona”, explica.

Amb dos establiments a Vilassar de Mar i un a Badalona, Tapias s’està plantejant desembarcar pròximament a la capital catalana. “Sovint ens ofereixen locals emblemàtics o que estan molt ben situats”, diu. Tapias desconfia de les empreses que utilitzen la marca Barcelona per projectar internacionalment el seu producte. Molt arrelat al Maresme, ho considera una operació de màrqueting que se segueix per enganyar el client. “Moltes empreses treuen al mercat articles d’una determinada gamma que es venen com si fossin d’una altra de superior”, adverteix.

TÉ CLAR QUE EL MERCAT CATALÀ i espanyol està atomitzat, però no ho considera un impediment per apostar-hi. “No és fàcil trobar establiments que ofereixin conserves de qualitat”, critica. Reprova tots els bars que serveixen una copa de vi i l’acompanyen amb una cassoleta de cacauets, així que, en aquest sentit, està convençut que apostar pel seu negoci és ara mateix una oportunitat. “Per tenir èxit només s’ha de mirar la línia que segueixen els locals que triomfen”, recomana. Ell emplaça el sector a fusionar la intuïció amb el producte gurmet.

Espinaler factura actualment 12 milions d’euros i té 77 treballadors. “La major part de les vendes s’obtenen als nostres establiments, però el comerç a l’engròs ha augmentat molt en els últims anys”, afirma el taverner, convençut que aquests percentatges s’igualaran en un futur molt pròxim. El vermut i la salsa són els productes estrella de la companyia, però també disposen d’una àmplia gamma de conserves que venen amb les seves marques Espinaler i Pepus. “Els productes Espinaler van generalment a botigues delicatessen i xarcuteries, mentre que els de Pepus van a les grans superfícies”, detalla.

L’empresa està actualment en ple procés d’internacionalització, i els seus articles ja s’exporten a Europa, el Japó i la Xina. A Tapias no li preocupa que, de moment, les vendes a l’exterior representin només una petita part dels seus ingressos. Avança que la situació canviarà a partir de l’any que ve, quan aterrin als Estats Units. La seva tranquil·litat té secret: “Així que ens provin, repetiran”.

stats