Neelie Kroes no vol marxar sense jubilar també el ‘roaming’

STEVE JOBS, el creador d’Apple, deia d’ella que era una persona “honesta”. Eren amics. També ho és de Steve Ballmer, el nord-americà que va ser director executiu de Microsoft fins a l’any passat. I això que a ella no li ha tremolat mai el pols a l’hora d’enfrontar-se a les grans multinacionals i als gegants d’internet quan ha calgut. De vegades amb multes milionàries. Ella és així: capaç de guanyar-se l’amistat dels empresaris més importants del món sense renunciar a fer la seva feina. Cau bé. Sap negociar. Escolta els altres. Sap obrir la mà quan cal. Sap ser dura. És competent i intel·ligent. I a la Comissió Europea ha deixat empremta.

És Neelie Kroes, l’actual comissària europea d’Agenda Digital i vicepresidenta de la Comissió. També va ser la titular de Competència -la cartera amb més poder real- en l’anterior executiu comunitari. Té 73 anys i està considerada una de les dones més influents a internet. A Twitter té 1130.000 seguidors, una xifra molt elevada en comparació amb els altres comissaris. Joaquín Almunia, titular de Competència, amb prou feines en té 3.500, i Viviane Reding, eurodiputada i fins fa poques setmanes comissària de Justícia, 49.000. Habitual en les reunions de l’elitista grup Bilderberg, també ha estat inclosa en més d’una ocasió per revistes com Forbes i Time en la llista de les cent dones més influents del món. Si hi hagués una llista europea de les polítiques més elegants, ella també hi ocuparia un lloc.

Kroes abandonarà la Comissió Europea a la tardor, quan Jean-Claude Juncker iniciï una nova legislatura i canviï de dalt a baix la composició de l’executiu comunitari. Deixa enrere deu anys dedicats a la política europea, una dècada en què ha demostrat ser una comissària molt més eficaç, carismàtica i dura del que molts preveien. No va entrar amb bon peu: el Parlament Europeu, que sempre ha de donar el vistiplau als comissaris, va estar a punt de demanar-ne formalment el relleu al president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, quan encara no havia posat ni un peu al seu despatx de comissària. Els eurodiputats consideraven que una persona que formava part dels òrgans d’administració d’una trentena d’empreses, entre les quals Volvo i Thales, no podia convertir-se de la nit al dia en jutge dels moviments empresarials a Europa.

Abans d’aterrar a Brussel·les la comissària havia construït una llarga i sòlida carrera com a empresària i política a Holanda, on va començar treballant per a l’empresa familiar, del sector del transport. Va estudiar economia i després es va dedicar a la docència a la Universitat de Rotterdam, la ciutat on va néixer. El 1970 va fer el salt a la política defensant les sigles del partit liberal VVD i després d’anys ocupant diferents càrrecs públics va acabar com a ministra del Transport d’Holanda durant set anys. Després, Neelie Kroes va tornar a l’empresa privada a dirigir l’escola de negocis amb més prestigi del seu país, la Nyenrode University. És en aquesta època quan comença a ocupar càrrecs en els consells d’administració de multinacionals amb seu a Holanda.

Com a resposta a les crítiques, Kroes va abandonar tots els càrrecs empresarials per convertir-se en comissària de Competència i es va comprometre a no tornar a l’empresa privada un cop abandonés l’executiu comunitari. També va decidir inhibir-se en decisions en les quals estiguessin implicades companyies on hagués treballat. El 2004 iniciava el seu mandat tot i el temor de l’Eurocambra que la seva proximitat al món empresarial li impedís aplicar amb contundència les normes comunitàries de competència.

Els seus detractors s’equivocaven. De llarg. Europeista i liberal convençuda, Kroes es va convertir en una fidel guardiana dels principis de competència, va impulsar multes històriques a grans companyies -entre les quals hi ha Microsoft, Intel i Telefónica- i va gestionar amb eficàcia el sistema d’ajudes públiques als bancs durant la crisi financera. Per la seva mà dura amb les pràctiques monopolístiques de les multinacionals i amb els bancs s’ha guanyat el sobre sobrenom de Steely Neelie (Neelie d’Acer). “Molt pocs creien en ella i molts la subestimaven, però ha demostrat repetidament que s’equivocaven”, explica a l’ARA una de les seves principals assessores. Els que han treballat amb ella destaquen la seva capacitat dialogant. Lluny de la seva imatge de dona de ferro, un altre membre del seu equip assegura que Kroes és “flexible i oberta”. Però “no es deixa intimidar per ningú”, puntualitza.

L’holandesa no ha evitat mai les grans batalles. El millor exemple d’aquesta actitud són les tres multes que va imposar a Microsoft, el gegant nord-americà d’informàtica. La més elevada, tot un rècord històric en aquell moment, va arribar als 899 milions d’euros, però totes tres juntes sumaven 1.700 milions. Kroes va declarar la guerra a les pràctiques abusives de la companyia de Bill Gates i va deixar clar que a la Unió Europea totes les empreses, incloent-hi les nord-americanes, han de complir la legislació comunitària.

A Neelie Kroes també li va tocar viure la crisi financera. Un dels moments més complicats de la seva carrera europea va ser quan Brussel·les va haver de donar el vistiplau a les ajudes estatals per salvar bancs de la fallida. “Va decidir que s’havien d’aplicar les normes de competència en les reestructuracions bancàries. Però era un moment molt complicat. Al sector bancari hi havia pànic”, explica un excol·laborador seu.

Un moment sonat va ser el xoc amb el govern espanyol quan Gas Natural va llançar l’opa sobre Endesa. La comissària Kroes, en aquell moment responsable de Competència, volia tenir poder per decidir sobre l’operació per prohibir-la, però finalment tot va quedar en mans del regulador espanyol. La comissària es va haver de conformar a demanar al govern de José Luis Rodríguez Zapatero que reformés el reglament sobre fusions. L’altra batalla espanyola la va guanyar: el 2007 va multar Telefónica per abús de la seva posició dominant en el mercat de la banda ampla. La sanció, 152 milions d’euros, era en aquell moment la segona més alta de la història, només per darrere de la de Microsoft.

Com a comissària d’Agenda Digital, que inclou també el sector de les telecomunicacions, una de les propostes més controvertides que ha llançat -i que encara no s’ha aprovat-és la desaparició del roaming, el sobrecost per l’ús del mòbil a l’estranger. La seva predecessora, Viviane Reding, ja va iniciar la batalla obligant les companyies de telefonia mòbil a reduir el preu del roaming. Però Kroes ha anat més enllà i vol que desaparegui totalment un sobrecost que considera injustificat i injust per als clients. “Quanta gent apaga el mòbil quan és a l’estranger? Si no hi hagués roaming, les companyies hi guanyarien perquè la gent faria i rebria trucades”, argumenta la vicepresidenta de l’executiu comunitari.

És difícil trobar persones de l’entorn de la comissària que siguin capaces d’enumerar defectes seus. “És intel·ligent però pensa molt ràpid, i en una conversa, o en una roda de premsa, sovint canvia de tema sense acabar la idea anterior. I et perds. La comunicació verbal és el seu punt feble”, explica un col·laborador. Però més enllà dels problemes comunicatius, el seu equip destaca la seva capacitat d’enfrontar-se als gegants. “La feina de Kroes no ha sigut gens fàcil perquè ha tingut moltes pressions de sectors molt poderosos, com el de les telecomunicacions, dels governs europeus i d’altres comissaris”, assegura una font pròxima a la comissària.

L’exministra holandesa també és una defensora de les llibertats, els drets humans i la igualtat. Kroes ha liderat el grup de comissàries que van enviar una carta al futur president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, per exigir-li un executiu comunitari amb almenys deu dones. A través de Twitter Kroes diu tot el que pensa d’una manera clara i directa, una forma d’expressar-se en públic que no és gens habitual entre els comissaris. Com el dia que va fer una piulada contra el vice primer ministre de Turquia, Bulent Arinç, després que el dirigent declarés que “les dones no haurien de riure” en públic. “Seré a Istanbul al setembre i riuré quan en tingui ganes. Gràcies, Mr. Arinç”, piulava una irònica Kroes. Recentment també ha criticat a Twitter la decisió de moltes ciutats de prohibir Uber, l’aplicació mòbil de transport.

Neelie Kroes marxa havent deixat una petjada significativa. Quan ho faci definitivament i abandoni el ritme frenètic en què viuen els comissaris, tindrà temps de descansar amb els gairebé 100.000 euros de pensió que cobrarà de la Comissió Europea almenys durant els pròxims tres anys. S’instal·larà a Nova York, una de les seves ciutats preferides. Allà hi viuen el seu fill i el seu nét. Tindrà temps de gaudir de la família. Però segur que no deixarà de banda les xarxes socials per seguir connectada a Europa.