REFLEXIÓ

Mutis

Des de que vaig començar a impartir una classe al màster en negoci digital d'Esade, repeteixo cada any un senzill exercici que té com a objectiu millorar la manera de presentar un projecte davant d'usuaris i inversors. Es tracta que els estudiants, dividits en grups de quatre, defensin una idea de negoci davant de tota la classe en no més de 3 minuts, després d'un temps de preparació de 20 minuts. Al final, tothom ha de votar el grup que al seu parer ho hagi fet millor (que no pot ser el seu). Una vegada els grups estan formats i comencen a preparar la presentació, el professor es dirigeix a un grup (qualsevol) i els informa que a l'hora de presentar no podran parlar. Podran fer qualsevol cosa... menys parlar. En un primer moment la reacció sempre és la mateixa: queixar-se per estar més limitats que la resta. A més a més, la resta no sap que hi ha un grup limitat.

El resultat es repeteix: tots els grups (menys un) es limiten a explicar la idea llegint un paper, però un dels grups es posa a fer qualsevol cosa per captar l'atenció de tothom i fer que entenguin la idea. I resulta que pràcticament sempre és aquest últim el que guanya la prova.

Quan hem de presentar una idea a un grup de persones, siguin inversors o usuaris, evidentment no ens posarem a fer el mico. Però sí que hem de tenir una cosa al cap, i ens hauria de fer perdre la son: de la mateixa manera que a classe ningú obliga la majoria de grups a fer la presentació de manera avorrida i típica, ningú ens ordenarà tampoc presentar un projecte de manera creativa. Però si no ho fem així, ens oblidaran.

Empresari