L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Mort i destrucció

En aquesta vida s’ha de saber perdre, i això s’aprèn fàcilment (sobretot si ets de l’Espanyol, dit sigui amb tot el carinyo), però també s’ha de saber guanyar, per exemple, amb la generositat i l’elegància amb què ho feia un crac com Miguel Indurain.

Portat al meu dia a dia com a empresària, diria que cal saber pagar per les coses que costen diners. Més d’una vegada he opinat aquí mateix que algú que sigui mesquí no pot tirar endavant una empresa que perduri, almenys si li toca aixecar-la des de zero. Però alhora resulta que s’ha de saber cobrar.

L’altre dia vaig dir a un client que, per primera vegada en la meva història empresarial, havia delegat en un advocat la gestió d’un cobrament, i és la veritat. “Em cau la cara de vergonya”, em va dir el client. I li vaig contestar amb un sincer “A mi també em cauria”.

L’advocat de la meva gestoria li reclamava unes factures del 2014, de menys de 3.000 euros en total, que el client m’havia promès pagar “aquesta setmana” uns quatre o cinc cops en l’últim any. Resultat? Si el correu electrònic de l’advocat es va enviar un divendres, dilluns vaig rebre un sobre urgent amb els xecs a nom de la meva empresa.

El cert és que fins ara ens hem caracteritzat per ser puntuals en els pagaments i laxos en els cobraments, és a dir, que som uns passerells. Per què no sabem cobrar com Déu mana? Doncs per això de la vergonya aliena i per la sensació que, si una es posa molt antipàtica, corre el risc que els clients li girin l’esquena.

Ara, però, l’Executiva Agressiva ha decidit fer honor al seu nom, si més no en això de cobrar. Atenció, proveïdors morosos i mals pagadors de la meva empresa secreta (bé, secreta per a vosaltres, no per a qui em deu peles): he agafat embranzida i tinc un nou crit de guerra per a qui no respecti les dates de venciment: “Mort i destrucció!”