DISSENY
FRANC MARÍN-CAMP

De Montserrat a Mèxic: l’art de Playmedia per atreure visitants

L’empresa de Manresa construirà a Guadalupe un espai de 5.000m2 cedit pel magnat Carlos Slim

SI ELS CATALANS TENEN l’abadia de Montserrat, els mexicans tenen la basílica de Guadalupe. Tots dos espais són molt coneguts per l’empresa manresana Playmedia, a mig camí entre l’arquitectura i el màrqueting. El seu equip integra dissenyadors de producte, enginyers industrials, interioristes, pedagogs, professionals de la comunicació, creatius multimèdia i especialistes en organització d’esdeveniments. La unió de tots aquests perfils té la missió de convertir conceptes intangibles -el que s’aprèn en un museu o els valors que desprèn una marca- en experiències per a la gent a partir de les seves instal·lacions. Entre els seus clients hi figuren noms com Ferrovial, La Caixa i un munt d’ajuntaments i diputacions d’Espanya. Els monjos de Montserrat els van encarregar un espai per a visitants al monestir, un dels pocs projectes que la firma ha realitzat a Catalunya.

Playmedia, que va començar l’activitat fa més d’una dècada, s’enfronta ara a un dels seus reptes més importants. L’empresa dissenyarà el centre de visitants de la basílica de Guadalupe, un punt del catolicisme que cada any acull 20 milions de pelegrins i turistes. Tal com explica el CEO del grup, Josep Maria Herms, “es tracta d’un espai de 5.000 metres quadrats cedit pel magnat Carlos Slim”. El projecte, encara per començar, compta amb un pressupost de 4,6 milions d’euros i inclourà un centre multimèdia, un espai de restauració i una botiga. Es preveu que estigui enllestit el desembre del 2015 i es liderarà des de Catalunya. No obstant, Playmedia ultima l’obertura d’una oficina a Mèxic que, en paral·lel, permetrà al grup treballar sobre el terreny. Es tracta, també, del primer pas cap a una nova etapa de creixement que té la mirada posada als mercats llatinoamericans.

En un inici, Playmedia feia platós de televisió, estands per a companyies i projectes de disseny industrial completament efímers. Dos anys més tard, una empresa italiana els va demanar un projecte per presentar a un concurs. Els italians van acabar guanyant i, a partir d’aquí, diverses companyies els van demanar altres projectes. “Ells es presentaven a concurs amb la nostra proposta i, després, nosaltres ens encarregàvem del disseny i de la direcció d’obra. Però nosaltres ens endúiem una part molt petita dels beneficis i no sortíem enlloc”, explica Herms. Finalment, van decidir presentar-se ells mateixos als concursos, perdent a canvi un bon nombre de clients. “Així, nosaltres garantíem que es complís la idea al 100% amb els pressupostos acordats”, diu Herms. D’aquesta segona època en van sortir projectes per al Palazzo Madama de Torí i per a la capitalitat cultural de Vílnius, entre d’altres.

En aquell moment -i a diferència d’ara-, el 70% dels treballs de la firma eren concursos públics, i la resta eren encàrrecs directes. Sobretot durant els anys de la bombolla espanyola, municipis de regions com Galícia i Andalusia estaven entre els seus principals clients. De vegades, Playmedia només s’encarregava del projecte, que no s’acabava executant, com en el cas del pla de dinamització de la Costa da Morte. En altres casos, la materialització de la idea acabava situant un municipi petit dins les rutes turístiques. A la localitat granadina de Ferreira, per exemple, hi van fer el Centre d’Interpretació de l’Arquitectura Àrab. Amb l’esclat de la crisi, però, el sector privat ha acabat copant gairebé tot el protagonisme. En aquest sentit, hi destaca el disseny de flagship stores per a Tous, i d’exposicions per a Telefónica. El grup, que no facilita xifres de facturació, manté un 80% dels seus projectes a l’exterior. “Colòmbia i Rússia es postulen com els nous països per al grup”, explica Herms.