EVOLUCIÓ
JORDI ALBERICH

Molta sort, conseller Puig

La feina més efectiva per sortir de la crisi correspon al departament d'Empresa i Ocupació

En paral·lel a les iniciatives que responen al projecte polític cap a l'estat propi, el nou govern ha anunciat un conjunt de mesures econòmiques que sembla que no han agradat al món econòmic. Era una cosa previsible, ja que l'empresariat no és gens amant de més pressió fiscal, i encara menys si desperta records del tripartit.

Tot i així, el que em sorprèn és que alguns dels que ara es queixen fins fa quatre dies es manifestaven a favor de la independència a qualsevol cost. Si amb el primer entrebanc suau ja apareixen aquestes queixes, no s'acaba d'entendre què els va encoratjar a apostar per l'estat propi. Potser creien que no anava de debò, o que el trajecte seria un camí de roses.

Deixant de banda les consideracions tan diverses dels uns i els altres sobre les conseqüències a llarg termini d'un procés independentista, el que semblava ben clar és que, a curt, de costos, n'hi ha, especialment en una situació tan crítica com l'actual. Si a la incertesa global hi afegim la pròpia d'un procés d'aquesta mena, s'accentua la dificultat a l'hora de generar confiança i estimular la inversió. A més, l'atenció dels poders públics tendeix a centrar-se de manera gairebé exclusiva en el debat polític quan, precisament, més atenció demana la sortida de la crisi. Si no prioritzem la gestió de la crisi, i ens anem endinsant en el marasme econòmic, qualsevol projecte polític acabarà esmicolant-se enmig del daltabaix econòmic i social.

Tenint en compte que no podem confiar a rebre grans inversions ni en les transformacions macroeconòmiques, l'acció del govern hauria de tenir una vocació molt micro , orientada a treure el màxim profit dels actius -empreses, universitats, infraestructures- de què ja disposem. I tenim marge per fer-ho: per sortir de la crisi amb un teixit productiu millor, amb empreses de més dimensió i més competitives, consolidant un clima de diàleg lleial entre empresaris i sindicats, o millorant l'entesa entre sector públic i privat per tirar endavant projectes d'interès general. Estem parlant d'una feina discreta, gairebé artesanal i poc lluïda, que correspon sobretot al departament d'Empresa i Ocupació. Cal mimar el departament i desitjar molta sort al conseller del ram, Felip Puig.

Jordi Alberich és economista.