IGNASI PUJOL

Moda londinenca dirigida des de Barcelona

Tot i que es promocionen com la quinta essència britànica, Pepe Jeans i Hackett tenen el seu quarter general a Sant Feliu de Llobregat. I des d'allà planifiquen la seva expansió internacional

Moda londinenca dirigida des de Barcelona Zoom

Pepe Jeans i Hackett tenen una història impecablement londinenca. Totes dues van néixer al barri de Portobello: Pepe Jeans ho va fer el 1973 de la mà de tres germans hindús, mentre que Hackett va ser fundada una dècada més tard per dos amics.

El que poca gent sap és que actualment aquestes dues marques de moda, que formen part del mateix grup empresarial, es dirigeixen des de Sant Feliu de Llobregat, on té la seu fiscal Pepe Jeans, la matriu del grup. El principal motiu d'aquest desconeixement és que la mateixa empresa ho amaga. Prefereix jugar fort la carta dels seus orígens i es ven com una empresa de moda britànica.

La companyia, que està en ple procés de creixement internacional, se suma a la llarga llista d'empreses tèxtils catalanes que estan en la mateixa situació, com Mango, Desigual o les firmes de moda nupcial Rosa Clará i Pronovias.

Pepe Jeans és una empresa de roba texana i casual . L'any 1973 l'empresari de roba texana Shantilal Parmar va contractar Nitin Shah, que treballava en una gasolinera, per vendre pantalons texans. Amb l'ajuda dels seus germans Arun i Milan, Nitin va obrir la seva primera botiga: Sholemay Ltd, Pepe Jeans. Li van posar Pepe perquè era un nom curt i fàcil de recordar.

El 1975 ja tenien quatre punts de venda a Londres, un dels quals a Kensington Market, lloc on es concentraven molts venedors més de roba texana. Gràcies a la seva expansió van obrir una botiga de Pepe Jeans al carrer londinenc de King's Road, després de la qual en va venir una altra a Carnaby Street. Durant els vuitanta l'empresa va guanyar popularitat a Europa gràcies a campanyes com la que anava acompanyada de la cançó How soon is now? de The Smiths.

El 1998 dos directius de la companyia, Carlos Ortega i Javier Raventós, van apoderar-se del control de la filial espanyola de Pepe Jeans i més tard van anar comprant les marques Pepe Jeans a tot el món excepte als Estats Units i a l'Índia. Va ser precisament l'origen català de Javier Raventós el que va provocar que la companyia s'instal·lés al Baix Llobregat.

L'entrada de Torreal

El 2005 suposa un punt d'inflexió en la història de Pepe Jeans. Torreal, el braç inversor de l'empresari Juan Abelló, una de les principals fortunes d'Espanya, va comprar el 43% de la companyia tèxtil per 50 milions d'euros.

Hereu dels Laboratoris Abelló, el patró de Torreal va ser el descobridor de Mario Conde i actualment és la vuitena fortuna d'Espanya segons la prestigiosa revista Forbes , amb un patrimoni valorat en 1.600 milions d'euros. Durant l'últim any la seva fortuna es va incrementar en 560 milions d'euros.

Un any després de la compra de Pepe Jeans, el 2006, Abelló va decidir comprar també Hackett, que originalment havia estat fundada per Jeremy Hackett i Ashley Lloyd-Jennings. Hackett havia nascut com una botiga de segona mà de roba clàssica i típicament britànica. Poc després la companyia va començar a fabricar les seves pròpies peces de roba: especialment camises i corbates.

En el moment de la compra, Hackett era propietat del grup de luxe Richemont, l'amo de firmes com Montblanc. L'import de l'operació va ser de 15 milions de lliures (18 milions d'euros). La marca s'adreça a un segment de clients de poder adquisitiu alt i competeix amb marques com la també britànica Burberry. Actualment esponsoritza els equips de polo del Regne Unit, Espanya i França.

Abelló, que va optar per integrar Hackett amb Pepe Jeans en una mateixa empresa, va veure com la inversió a Hackett va ser ruïnosa durant els primers anys. Els diaris econòmics en feien broma i afirmaven que l'empresari estava "perdent la camisa" a l'empresa. En els quatre primers exercicis amb Abelló com a propietari de l'empresa, Hackett va sumar unes pèrdues de deu milions de lliures (12 milions d'euros), però últimament ha aconseguit fer-la entrar en beneficis. L'agost del 2010 Torreal i l'equip directiu de Pepe Jeans van donar entrada al capital de la companyia al fons d'inversió Artá Capital, participat per la família March (propietaris de Corporación Financiera Alba i principal accionista d'ACS), la firma de capital risc Mercapital i L Capital, vehicle inversor del gegant del luxe Louis Vuitton Möet Hennessy (LVMH). Els nous socis van invertir 85 milions d'euros en la compra del 28% del capital de Pepe Jeans.

L'entrada dels nous accionistes tenia com a objectiu impulsar la internacionalització de l'empresa als Estats Units, l'Amèrica Llatina i l'Àsia.

L'estiu passat Pepe Jeans (que no ha volgut fer declaracions per a aquest reportatge) va aconseguir prendre el control de la marca als Estats Units, un dels principals objectius de l'empresa durant els últims anys. Des de l'any 2000 els drets de la marca al país estaven en mans de l'empresa novaiorquesa Jean Design.

Les xifres

Pepe Jeans va facturar 353,3 milions d'euros el 2010 (últim exercici amb dades disponibles). El benefici de l'empresa va ser de 27 milions d'euros. Aquell any la companyia tenia 209 establiments, a més de distribuir els seus productes a través del canal multimarca i dels grans magatzems. Del total de botigues del grup, 135 corresponien a Pepe Jeans, 58 a Hackett i 16 a Tommy Hilfiger (l'empresa distribueix aquesta marca en exclusiva a Espanya).

Per la seva banda, els resultats de Hackett ja són positius. Va obtenir uns ingressos de 75,6 milions de lliures (92 milions d'euros) en l'exercici fiscal del 2011. El benefici es va situar en 4,3 milions de lliures (5 milions d'euros), i va sumar el segon any consecutiu amb guanys.

Hackett està immersa ara en el seu desembarcament a la Xina. Està a punt d'obrir botigues a Hong Kong i vol obrir-ne més al gegant asiàtic i a Malàisia. Singapur, Indonèsia i noves obertures al Japó són altres dels reptes de la companyia a mitjà termini. Actualment la marca Hackett té 110 punts de venda en quatre dels cinc continents.