‘Mobilegeddon’: realment n’hi ha per tant?

DES DE DIMARTS passat, el cercador Google ha introduït una nova regla per mesurar la rellevància de les dades que ofereix a la pàgina de resultats que ens mostra. Si al principi valorava els continguts més enllaçats per oferir-los com els primers, després va passar a descartar les pàgines que feien servir estratègies deshonestes com omplir d’enllaços la zona de comentaris d’altres llocs, per tot seguit passar a penalitzar els que copiaven continguts d’altres.

Aquesta última norma prové del 2011, es coneix com a Panda i va ser aplicada per sorpresa pel cercador, cosa que va produir un terratrèmol en els resultats de cerca que es mostraven als usuaris, que es coneix en l’argot dels experts en Google com un Google dance. El següent ball va ser al febrer del 2012 per penalitzar els enllaços tramposos. El van anomenar Penguin. Ara acaba d’arribar Mobile, que va entrar en vigor el 21 d’abril i busca penalitzar les webs que no tinguin una versió adaptada als telèfons mòbils.

Però de Mobile no s’ha dit que sigui un simple Google dance, sinó que la premsa anglosaxona l’ha batejat com el Mobilegeddon, emulant el terme bíblic Harmagedon, que és com en el llibre de l’Apocalipsi es denomina la fi dels temps. Una mica d’encert té la troballa, ja que l’entrada d’aquest nou algoritme suposarà a la llarga la fi del temps de les versions web per a ordinador i el pas definitiu al món mòbil, que ja és més del 40% del trànsit global de la xarxa i es calcula que d’aquí tres anys serà el 75%.

En aquest sentit, la mesura de Google busca forçar el redisseny de les webs per facilitar a l’usuari el seu ús des de smartphones i tauletes, un canvi positiu. La pressió de Google -que registra, segons l’auditora ComScore, el 65% de les cerques que es fan a internet a tot el món-, sens dubte, ha fet que molts llocs importants trepitgin l’accelerador en el seu pas al mòbil. No obstant, segons TechCrunch, el 45% de les primeres 500 empreses de la llista Forbes no tenen la seva web optimitzada. ¿Això és terrible i realment pot causar un daltabaix econòmic de proporcions bíbliques?

Ni de bon tros. En primer lloc, perquè cal distingir entre les webs operatives i les merament presencials. Per a moltes empreses el negoci no resideix a la xarxa, però sí que hi tenen una pàgina que els serveix de targeta de presentació digital. No tenen cap pressa a crear una versió mòbil, i encara menys si són grans multinacionals que no necessiten una publicitat extra. D’altres que sí que posseeixen negocis en línia ja s’han preocupat de tenir la seva web adaptada al mòbil a temps.

Per exemple, Zara, que és una d’aquestes 500 grans empreses de Forbes, sí que té la seva pàgina web optimitzada per poder vendre a la xarxa. El mateix passa amb Mapfre, una altra de les espanyoles de la llista que capta gran quantitat de pòlisses d’assegurances des de Google. En canvi, la pàgina de CaixaBank no està optimitzada per una senzilla raó: els usuaris van a l’aplicació mòbil quan volen consultar els seus comptes i no solen fer-ho des del navegador, i encara menys des de Google.

A qui més pot interessar tenir versió per a smartphones? Als mitjans digitals, sens dubte, que reben molt trànsit a través de Google, tot i que cada vegada menys. En aquest sentit, Facebook creix a poc a poc com a font d’audiències gràcies a la compartició social i ja està pensant a obrir mitjans nadius dins seu, per la qual cosa ha arribat a acords fins i tot amb el New York Times. Però, per si de cas, la gran majoria ja tenen la seva adaptació a telèfon intel·ligent.

Què passa, finalment, amb els petits negocis locals, que viuen d’estar ben situats a Google? Alguns es podrien veure afectats, però en realitat les penalitzacions es compensarien per les recomanacions dels usuaris a llocs socials, per la qual cosa de moment podrien sobreviure al Mobilegeddon. A més, molta gent no busca restaurants o barberies a Google, sinó que ho fa en llocs com Yelp o TripAdvisor, que valoren -amb ressenyes humanes- la qualitat del servei per davant del disseny web.